ARTS ESCÈNIQUES
Cultura 30/06/2012

Ramon Simó: "Hem de lluitar contra l'elitisme"

Popular "La gràcia no és consolidar un públic expert sinó un públic majoritari sense renunciar a la qualitat" Creativitat "Els catalans hem destacat en l'àmbit mundial quan hem fet propostes singulars, i no refregits del que fan altres"

Laura Serra
4 min
Ramon Simó creu que la barreja de llenguatges és el present de l'escena.

BARCELONAEl director Ramon Simó estrena aquest cap de setmana el seu primer festival Grec. Durant el juliol concentrarà en diferents teatres a Montjuïc -i algun escenari escampat per Barcelona- més d'una seixantena d'espectacles.

Va arribar amb ganes de sacsejar el Grec. ¿No li agradava el que hi havia?

Em semblava que podia millorar i que calia canviar coses, en dos aspectes fonamentals: aconseguir que el Grec estigui integrat a la ciutat i que sigui un fenomen que la gent esperi. Del Grec es tenia la sensació que era elitista i m'agradaria lluitar contra l'elitisme. Hi ha molts espectacles de qualitat que no són elitistes, però has de fer que la gent pensi que en pot disfrutar, que no ha d'anar a la universitat per entendre els espectacles del Grec. La gràcia no és consolidar un públic expert, sinó un públic majoritari sense renunciar a la qualitat.

Un repte difícil i a què aspiren tots els directors de teatres i festivals.

Doncs per això has de fer maniobres. Primer, habituar la gent a veure certes coses. Per això el meu projecte és a mitjà termini, perquè la finalitat és fer entendre que la cultura més refinada pot tenir un públic ampli. Vèncer la por. Hem de facilitar l'accés general a la cultura. Per fer-ho, no has de programar espectacles populars.

La inauguració pot ser enganyosa perquè és gratuïta i popular.

És una maniobra de comunicació. Convidem la ciutat a participar en el festival. Té un caràcter festiu perquè el Grec és una celebració, una activitat extraordinària per a tothom. Això et permet arribar a més espectadors i assolir la transversalitat del públic.

Ha criticat que l'anterior director fes dependre la programació de la balança comercial. Però igual que a ell, li exigiran bons resultats. Pensar en la comercialitat és pensar a tenir un públic ampli.

M'agradaria pensar que és possible tenir una economia solvent sense renunciar al treball artísticament més agosarat. Crec que a Barcelona ha de ser possible. En el camp del teatre hi ha hagut una sèrie de polítiques que han tendit a ser massa conservadores i que a vegades no lliguen amb la ciutat avançada i contemporània que volem difondre al món. Hi ha uns sectors de la població que potser no van al teatre per aquesta tendència comercialitzadora i conservadora. Trobo que una certa insistència en aquests aspectes, en com buscar públics que normalment no vénen, és necessari. Tinc la sort que ningú m'ha exigit un èxit el primer any.

Dues de les maniobres més visibles que ha executat són: centrar el Grec a Montjuïc i al juliol. Sembla que replegui el festival.

Al contrari. Un festival és un bolet que apareix a la ciutat i que fa que la gent hi vagi. Tots sabem on és el Primavera Sound o el Sónar. Un festival ha de ser reconeixible. El Grec són uns cartells al carrer, però la meva pregunta és si és una sensació. El que jo vull crear és una experiència, que és el que vius en un festival. Proposem un canvi d'hàbit absolut.

Quina seria la definició del Grec que vol?

Resumit, el Grec és un festival internacional contemporani multidisciplinari obert a la ciutat. Per mi el que ho defineix millor és la paraula celebració . Busquem que la gent tingui una experiència de la cultura escènica diferent de la que té la resta de l'any i que serveixi d'impuls per crear un hàbit teatral.

¿El Grec ha d'atreure públic internacional, com el festival d'Avinyó?

Nosaltres intentarem que sigui un centre de relacions internacionals. Avinyó és el gran aparador del que faran a França l'any següent. Nosaltres hauríem de fer una mica igual: que les nostres companyies i centres de producció hi tinguin lloc. Al marge d'això, Avinyó és un gran mercat de teatre i la major part de públic són turistes teatrals i professionals. No és un festival de ciutat, és un altre model. El Grec, a part d'establir relacions productives i creatives amb altres països, té la funció de transmetre cultura als ciutadans de Barcelona.

Una de les marques del festival és la barreja de llenguatges.

Molts dels espectacles que hem programat barregen disciplines. Crec que és cap on va el futur de l'espectacle. Veurem coses que ensenyen a públic i professionals cap on es desenvolupa l'escena. La multidisciplinarietat no és nova, és habitual. La puresa està fora d'òrbita. S'han obert nous camps que connecten de manera diferent, més immediata i plaent amb l'espectador d'avui.

I d'aquí ve aquella boutade que no faria clàssics. Buscava un titular?

Anava de veritat. Els clàssics que fem són contemporanitzats! En aquesta decisió hi ha la voluntat de dir que ens hem de dedicar a entendre el món contemporani. Fa falta repensar la nostra manera de fer les coses i em sembla que es pot fer a través de mitjans contemporanis. I crec que això ens ha de tornar a situar en l'àmbit mundial, perquè els catalans hem destacat quan hem fet propostes singulars i no refregits del que fan els altres. És lògic: som un país petit i la gent espera que siguem diferents. Hem triomfat a fora quan hem sigut singulars, no quan hem volgut ser alemanys o anglesos. Per això ja hi són ells.

stats