Dansa
Cultura 24/01/2020

Raquel Klein s'estrena al Mercat de les Flors transformant l'espai

La coreògrafa presenta 'Wu Wei', una peça amb cinc ballarins i dos músics a la sala MAC

Núria Juanico
2 min
Una escena de 'Wu Wei', que s'estrena dissabte al Mercat de les Flors

BarcelonaTres anys enrere, Raquel Klein buscava idees que l'ajudessin a definir un llenguatge propi i, alhora, a elaborar el seu projecte de final de carrera de l'Institut del Teatre. Fascinada per com els cossos poden transformar els espais, va iniciar una investigació per aprofundir en aquest fenomen que ha desembocat en Wu Wei. La peça, inicialment de 30 minuts, va estrenar-se el 2019 a la Quinzena de Dansa Metropolitana. Des d'aleshores, la coreògrafa ha seguit treballant-hi fins a donar forma a una obra de 50 minuts. Amb aquesta obra Klein debuta ara al Mercat de les Flors, on entra per la porta gran: Wu Wei es representarà aquest dissabte i diumenge a la sala Maria Aurèlia Capmany (MAC), la joia de la corona del Mercat.

La directora del Mercat de les Flors, Àngels Margarit, explica que han cedit aquesta sala a Klein no tant per la quantitat de públic que pot acollir –hi haurà 250 butaques a cada funció– com per les característiques de l'espai. "Necessitava una caixa escènica gran i que els espectadors s'hi poguessin col·locar d'una manera determinada. Per l'arquitectura de la peça, la sala MAC era l'adequada", diu Margarit. Wu Wei és una peça per a cinc ballarins, que es mouen embolcallats pels sons en directe dels músics Adrià Juan i Albert Tarrats.

"Volia plasmar com els cossos construeixen una arquitectura en un espai a partir del moviment, el so i la llum. També m'interessava la idea de fusionar els sons i els cossos en un espai que serveix de contenidor", diu Klein. El pas del temps juga un paper fonamental a la peça de la coreògrafa. "L'expressió wu wei fa referència al fet de no forçar les accions. Deixo que els cossos reposin sense obligar-los a moure's –subratlla Klein–. Però el temps sempre està passant, encara que no t'estiguis movent". De fet, l'obra s'ha allargat perquè la coreògrafa necessitava "més temps per donar sensació de buit" en aquest espai en constant transformació.

L'evolució espacial es fusiona amb l'electroacústica de Juan i Tarrats, que creen sons a través d'objectes i dispositius sonors construïts per ells mateixos. "Utilitzem una pedra, una peça de porcellana i màquines. Tenim uns camins marcats, però els sons cada dia són diferents", explica Tarrats. Els músics han treballat "amb la mateixa idea que Klein", però els seus sons no provoquen els moviments dels ballarins sinó que més aviat avancen en paral·lel. "Els sons i els moviments es van creuant fins que encaixen", explica Klein.

La disposició del públic pren una forma particular a la peça. Les butaques estan col·locades fent un angle de 90 graus amb l'escenari, però algunes estan més a prop que les altres. "Els ballarins transiten per l'espai i surten del linòleum, acostant-se molt al públic –assenyala la coreògrafa–. Els espectadors podran decidir si volen veure la peça de més a prop, i percebre tots els detalls, o observar-la des de lluny".

stats