Cultura 19/07/2012

El Barri Xino ja és al MNAC

Joan Colom dóna tota la seva obra, 9.000 fotografies, els negatius i un film de 8 mm, al MNAC. El museu conservarà i divulgarà el llegat del fotògraf que va captar la vida quotidiana al Barri Xino als 50 i 60.

Sílvia Marimon
3 min
El Barri Xino ja és al MNAC

BARCELONA.Ahir Joan Colom (Barcelona, 1921) va haver de fer un paper al qual no està acostumat. Assegut en una cadira blanca, enmig de l'immens hall del MNAC, era l'objectiu de les càmeres fotogràfiques. Aquest comptable amb ànima de fotògraf ha hagut d'esperar, però finalment, als 92 anys, el seu llegat (més de 9.000 fotografies, amb els respectius negatius, una pel·lícula de 8 mm i tot l'arxiu) és patrimoni del MNAC. "Si estic content? Creieu que això necessita resposta? És la il·lusió més gran de la meva vida!", va assegurar. Colom dóna tota la seva obra de manera desinteressada i gratuïta.

Entre el 1958 i el 1961, armat amb una Leica a l'alçada dels genolls, aquest fotògraf vocacional va capturar de manera furtiva la vida que bategava al Barri Xino. Les dones de faldilles ajustades, talons afilats, llavis intensament rojos i amb l'esquena recolzada a la paret semblen no adonar-se que són a punt de ser immortalitzades. Tampoc la nena amb la mirada extraviada, ni el senyor que segueix de ben a prop una jove de corbes pronunciades fins a un portal.

La pel·lícula

La càmera de filmar del fotògraf també és invisible. Colom empaita amb discreció un mariner que fa giragonses després d'haver abusat de la cassalla o un peculiar personatge, amb la mirada perduda, que va amunt i avall amb una maleta lligada amb cordills.

A la seva manera, aquest fotògraf de figura fràgil va trepitjar carrer i va captar una part de la història de la ciutat. Les imatges del Raval, del barri del Somorrostro, del Born o les que va dedicar als toros, que va guardar i documentar amb la cura i meticulositat pròpies d'un comptable, seran digitalitzades pel MNAC. També formaran part de l'arxiu del museu les fotografies en color, la majoria inèdites, fetes a partir de l'any 1990.

"Aquesta incorporació -va assegurar el director del MNAC, Pepe Serra- obre unes perspectives infinites". Per Serra, el segle XX ha de ser una de les prioritats del museu i va anunciar que entre el 2013 i el 2014 es dedicarà una gran exposició itinerant i amb vocació internacional al fotògraf. Colom col·laborarà activament en aquesta exposició.

El públic no ha tingut gaires oportunitats de veure l'obra d'aquest fotògraf barceloní, l'autor més representatiu de la nova avantguarda dels anys 50 i 60. El 1961, per primera vegada, va fer una exposició individual a la Sala Aixelà de Barcelona, titulada El carrer i que va circular per tot Espanya. No tornaria a exposar fins al 1999 al MNAC.

I és que durant més de trenta anys va abandonar, com a mínim de cara al públic, la fotografia. Va ser la demanda d'una prostituta, la imatge de la qual apareixia al llibre Izas, rabizas y colipoterras, de Camilo José Cela, publicat per Lumen, el motiu del retir temporal de Colom.

Un pla pel patrimoni fotogràfic

Colom no era l'únic home satisfet ahir al MNAC. "Fa 18 mesos que sóc a la conselleria de Cultura i avui és el dia més feliç, perquè culmina un procés que amb l'amic Colom vam començar fa 14 o 15 mesos", va dir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. "L'aportació de Colom i la seva capacitat de mirar la realitat urbana d'una manera tan poc postissa és extraordinària", va afirmar un admirat Mascarell. Adreçant-se al fotògraf, el conseller va assegurar: "El museu no només conservarà, sinó que també divulgarà la teva obra, que eren les qüestions que t'inquietaven".

Mascarell va anunciar que al setembre podrà finalment dir quin és el seu pla per al patrimoni fotogràfic que té Catalunya. En aquests moments està dispers, es coneix poc i no està inventariat. L'objectiu de Mascarell no és concentrar tot el patrimoni en un sol lloc, sinó fer-lo accessible a tothom i crear una base de dades comuna.

stats