El Reina Sofia, el museu d’arquitectura de l’Estat

El centre recull arxius mentre segueixen als llimbs els gran equipaments estatals

La donació de l’Arxiu Coderch al Museu Reina Sofia per part dels hereus de l’arquitecte el desembre passat va remoure l’opinió pública i els arquitectes perquè Coderch és un gran mestre de l’arquitectura catalana de la segona meitat del segle XX i perquè l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat havien negociat per quedar-se’l. Una altra vegada el panorama és complex. Ha quedat als llimbs la creació del Museu Nacional d’Arquitectura, amb seus a Salamanca, Madrid i Barcelona, i la del Museu d’Arquitectura i Urbanisme de Catalunya. En canvi, el Reina Sofia es convertirà en un centre privilegiat de l’arquitectura espanyola el 2021, quan tenen previst incorporar a la nova presentació de la col·lecció permanent materials de l’Arxiu Coderch i d’altres arquitectes espanyols que han recollit al llarg de l’última dècada.

La primera fase de l’Arxiu Coderch al museu madrileny va començar quan el van rebre a finals de juliol i tres equips dels departaments de col·lecció, registre i restauració van actuar d’emergència en dues sales d’exposicions que estaven buides i que es van habilitar expressament per fer-hi la primera valoració de l’estat dels materials i tractar la infecció de fongs que patien alguns. Ara com ara els experts estan immersos en “la gran feina”, com diu el cap de conservació i restauració del Reina Sofia, Jorge García, d’inventariar i fer “una anàlisi més profunda de l’estat de conservació dels materials”. Les caixes de l’Arxiu Coderch es troben en uns armaris compactes a la zona de recepció d’obres, a les entranyes de l’edifici Nouvel del museu, coneguda com “la sala de quarantena”. És allà on un equip format per dos restauradors, un arquitecte i un tècnic dels arxius de la col·lecció treballen amb cada material durant unes tres o quatre hores. El ritme de treball està marcat pel fet que hi comencen a treballar en aquest espai i, abans de treure nous materials de les caixes, l’acaben d’enllestir als despatxos. “No coneixem ni la punta de l’iceberg d’aquests fons”, subratlla Jorge García.

Com els arxius d’artistes, la distribució dels llegats dels arquitectes és curiosa. A Madrid en tenen tant el Reina Sofia com el Col·legi d’Arquitectes de Madrid (COAM), que en conserva una cinquantena, entre els quals hi ha un fons de Fernando Higueras, l’autor de la seu de l’Institut del Patrimoni Històric Espanyol, conegut com la Corona d’Espines. Però el cas d’aquest arquitecte és curiós perquè l’any 2000 va donar el seu arxiu no al COAM sinó al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), i alguns dels materials que el formen es van poder veure a l’exposició que el Museu de les Col·leccions ICO va dedicar a l’arquitecte entre febrer i maig d’enguany.

Més continguts de