OPINIÓ

Rellegir Zola per comprendre l'engany del sistema financer

Refinar l'engany. "Sapigueu que en aquestes qüestions de crèdit, cal sempre ferir la imaginació. La idea de geni és treure de la butxaca de la gent els diners que no hi tenen. Ben ràpid s'imaginen que no ho donen, que és un regal que se'ls fa!" Així s'expressa Saccard, el protagonista de la novel·la d'Émile Zola (1840-1902) L'argent ( El diner ), escrita el 1891 i on explica i critica el funcionament del capitalisme financer. Quants Saccard no hi ha en el nostre món actual? Cal regellir Zola i aquest llibre -i els ho recomano, encara que Sant Jordi va ser ahir- per veure com no ha canviat res. Com, en tot cas, s'ha refinat l'engany.

Els administradors. Aquesta és la descripció del consell d'administració que fa Saccard del Banc Universal i del comportament dels consellers -que el financer havia comprat d'una manera o altra, amb sobresous per firmar sense mirar, amb crèdits privilegiats, etcètera-: "Era tal la indiferència dels administradors que, perquè les actes no semblessin sempre la mateixa, d'una constant trivialitat en l'aprovació general, havia calgut atribuir als membres escrúpols, observacions, tota una discussió imaginària que cap se sorprendria de llegir en la sessió següent i que signaven sense riure".

El Banc Universal? I Bankia, CatalunyaCaixa, la CAM, Banc de València, el senyor Rato movent la campaneta d'una sortida a borsa de títols porqueria amb l'absoluta complicitat del Comissió Nacional del Mercat de Valors i la posició en pla Ponç Pilat d'un Banc d'Espanya que sembla que no ha sabut res del que passava mentre les pomes és podrien.

Què diria de les preferents? Saccard inflava els comptes del Banc Universal amb les previsions de rendiments de curioses inversions a Turquia i Llatinoamèrica. Així venia les accions i jugava amb la borsa. Què són les preferents i els productes estructurats si no títols imaginats pel sistema bancari per enganyar, amb la col·laboració necessària de tants i tants directors d'oficines, els estalviadors? Que bé que li hauria anat a Saccard l'existència del FROB per socialitzar les pèrdues del Banc Universal. Que paguin tots els ciutadans les malifetes dels banquers. Ell va ser jutjat i condemnat, però se'l va deixar marxar a l'estranger...

Més continguts de