Precarietat i entusiasme: retrat del món actual

L’escriptora i professora Remedios Zafra guanya el 45è premi Anagrama d’assaig

“Ets tan meravellosa que és impossible no abusar de tu”, s’havia sentit dir Remedios Zafra mentre preparava la tesi doctoral en belles arts. Aquestes paraules sonaven en un entorn acadèmic i tenien a veure amb la versatilitat i excel·lència de la jove doctoranda. La frase resumeix la vida laboral de l’assagista i professora -que actualment fa classes a la Universitat de Sevilla i a la UNED-, i és també el leitmotivde tota una generació, la nascuda a la dècada dels 70 del segle passat, que va créixer “sense èpica ni grans relats, però amb expectatives, i que un cop va arribar la crisi va entrar en la precarietat i la desil·lusió”.

Zafra dedica el seu últim assaig a explorar els efectes de les polítiques neoliberals durant la recessió econòmica i més enllà, perquè en comptes d’extingir-se s’han refermat. El entusiasmo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital ha guanyat la 45a edició del premi Anagrama d’assaig, dotat amb 8.000 euros. En paral·lel a l’empitjorament de les condicions laborals s’ha consolidat la xarxa. “Tots nosaltres ens hem convertit en productes creatius -admet-. Abans una minoria comunicava una sèrie de missatges a molta gent. Ara som molts els que tenim la possibilitat de comunicar el que pensem”. El món s’ha accelerat de tal manera “que ens deixem dur per la inèrcia de la velocitat, fet que ens impossibilita aturar-nos per exercir el pensament”.

Al llibre, que arribarà al novembre -després d’Ojos y capital (2015) i (h)adas (2013)-, Zafra posa l’accent en una de les conseqüències de la transformació del mercat laboral. “En un entorn que esquiva els contractes indefinits i en què els joves acumulen experiències pràctiques, una rere l’altra, amb la promesa que algun dia la seva situació millorarà, l’única carta que queda per jugar és la de l’entusiasme”. Si les vides dels -no tan joves- nascuts a les dècades dels 70 i 80 estan “permanentment posposades a nivell material” i sovint també “vital i familiar”, l’únic que queda és una “gran motivació”, que en el terreny intel·lectual està vinculada amb la “vocació”. Quan viatja a la UNED per fer-hi classe, a Remedios Zafra no li surt a compte, perquè els bitllets de tren li costen tant o més que el que acabarà cobrant per les classes. Tot i així no s’ha plantejat deixar la feina. “L’entusiasme pel que faig supera altres consideracions”, reconeix.

Evitar els dogmes col·lectius
El nou assaig de Zafra no proposa solucions al tèrbol present, però descriu -i amb una precisió que les generacions més joves agrairan- el laberint contemporani a través dels ulls d’un personatge, Sibila, que “té un punt autobiogràfic però també es basa en els companys de la universitat i dels estudiants”. L’autora reconeix que és “molt dura amb el món acadèmic”, on ha detectat dues tendències: “l’extrema burocratització” i “el suport en els elements quantitatius”, coses que dificulten la supervivència de les humanitats.

Internet connecta “una multitud d’individualitats”, i aquesta suma de solituds impedeix que s’assumeixin “identitats col·lectives dogmàtiques”, fet que l’autora percep com a positiu. El revers del solipsisme actual és que “costa molt passar del jo al nosaltres”.

Més continguts de