DANSA

Rendits al Ballet Mariinski en la inauguració del Castell de Peralada

La nit dedicada als grans coreògrafs del ballet clàssic va robar el cor dels espectadors

Ballet del Teatre Mariinski de Sant Petersburg

Festival Castell de Peralada / Dijous 4 i divendres 5

El Ballet del Teatre Mariinski de Sant Petersburg ha inaugurat aquest cap de setmana la 33a edició del Festival Castell de Peralada. La mítica companyia russa presentava dos programes diferents, i tot i que el plat fort se suposava que havia de ser l'estrena d'unes innovadores 'Quatre estacions' de Vivaldi reescrites pel compositor contemporani Max Richter, va ser la segona nit, dedicada a homenatjar els grans coreògrafs del ballet clàssic, la que va robar el cor dels espectadors.

Les 'Quatre estacions' de Vivaldi-Richter i del coreògraf Ivan Zhivoi, d'estil neoclàssic, és un ballet coral per a cinc parelles, àgil, fresc i elegant que fa un paral·lelisme entre el pas del temps i l'evolució de l'amor. Així, la primavera és juganera i enamoradissa; l'estiu, heroic, amb grans salts i expansiu; la tardor canviant i passional, i l'hivern d'estructures gèlides i moviments lliscants. Un ballet de gran bellesa però que ens va semblar poc, exceptuant la impactant presència d'Ekaterina Kondaurova, estrella indiscutible de la companyia: pura fibra, de braços i cames infinits, dúctil i dura alhora, de tècnica exorbitant i una fortíssima personalitat que ens remet a la gran ballarina francesa Sylvie Guillem i que va eclipsar la joventut de la resta de ballarins.

El plat fort va arribar l'endemà, divendres. 'Chopiniana', un clàssic entre els clàssics de Michel Fokine, és la quintaessencia del ballet pur i, en això, el Ballet del Teatre Mariinski no té rival. Els primers acords del piano, en directe, i les trenta-dues ballarines de vaporosos tutús blancs col·locades com en una pintura antiga van transformar l'escenari del festival en un bosc irreal sorgit del més profund de l'estètica romàntica alemanya, evocant els poemes de Goethe o Schiller, els lieds de Schubert i la pintura de Friedrich. Etèries, volàtils, delicades i incorpòries, les dolces sílfides aparentaven no fer res en una coreografia de gran dificultat tècnica que va aixecar els primers bravos de la nit.

Més corpòria, alegra i fresca va ser 'In the night', del coreògraf nord-americà Jerome Robbins ('West Side story'). Tres parelles d'elegants vestits vaporosos se succeeixen entre un duo romàntic, un segon més de cort i un tercer passional. Va destacar Daria Ionova, que debutava com a ballarina del Mariinski i a qui se li augura un gran futur, i un cop més Ekaterina Kondaurova, extraordinària i meravellosa en entrega, salts, equilibris i tot el que se li pugui demanar a una gran ballarina.

Però el millor de la nit encara havia d'arribar. Transformada en la Marguerite de 'La dama de les camèlies' que l'anglès Frederick Ashton va coreografiar per a Margot Fonteyn i Rudolf Nureiev a 'Marguerite and Armand', la interpretació de Kondaurova va ser absolutament apoteòsica. Posseïda per la música de Liszt i amb un elegant Xander Parish com a 'partenaire', la ballarina es va mostrar desafiant i altiva al primer acte, enamorada i suplicant al segon –quan el seu pare li demana que abandoni l'amant en una escena que va fer vessar més d'una llàgrima–, i fràgil i vençuda al final, en una interpretació tan extrema, vibrant i emocional que va deixar el públic estabornit.