DANSA
Cultura 17/03/2019

Retorn a la dansa espanyola més clàssica

La Compañía Antonio Márquez va presentar dissabte al Centre Cultural Terrassa dues de les seves coreografies més conegudes, 'El sombrero de tres picos' i 'Bolero'

Marta Porter
2 min
El públic va aplaudir enfervorit.

‘Cía. Antonio Márquez’

‘Cía. Antonio Márquez’ CENTRE CULTURAL TERRASSA 16 DE MARÇ

CENTRE CULTURAL TERRASSA 16 DE MARÇLa Compañía Antonio Márquez, composta per setze ballarins, va presentar dissabte al Centre Cultural Terrassa dues de les seves coreografies més conegudes, El sombrero de tres picos i Bolero, creades originalment per Manuel de Falla i Maurice Ravel, respectivament, per als Ballets Russos de Diaghilev. A El sombrero de tres picos, considerada la primera obra de la dansa espanyola escènica, Márquez recull l’esperit de l’època i opta pel colorisme, l’accentuació de la part humorística i, a escala coreogràfica, per la dansa espanyola de tècnica clàssica i l’escola bolera, castanyoles incloses.

Carlos Romero, el moliner, va mostrar una gran tècnica sobretot en piruetes i salts, mentre que Tania Martín va ser una molinera alegre, pícara i de gran vitalitat, que a més va fer gala d’una gran professionalitat quan se li va estripar el vestit, amb el risc d’entrebancar-s’hi, i va solucionar-ho en escena. Jairo Mena i Víctor Donoso hi van aportar la part còmica, de gran teatralitat, en una dramatúrgia que funciona a la perfecció. El Bolero de Ravel és una obra que destaca per la seva força expressiva. La coreografia de Márquez arrenca amb un clar homenatge a Maurice Béjart, amb el protagonista sol a l’escenari il·luminat per un focus zenital i fent una analogia d’aquells gestos traspassats al flamenc. Amb el crescendo de la melodia entra tota la companyia creant un diàleg plàstic entre el personatge principal, Antonio Márquez, i diferents balls corals i zapateados, amb els ballarins creant formes geomètriques de gran efectivitat visual -elles de vermell, ells de negre- que van aixecar els enfervorits aplaudiments del públic.

I, sorpresa, Antonio Márquez era entre el cos de ball i després dels clamorosos aplaudiments va arrencar un frenètic i fantàstic zapateado tot sol de més de 15 minuts que va provocar l’èxtasi dels assistents.

stats