TEATRE

Rigola converteix 'La gavina' en una sessió de psicoteràpia a diverses veus

La Villarroel acull a partir de divendres aquesta versió, que fon ficció i realitat

"Reconec que la meva intenció cap al públic és fortíssima", ha confessat aquest dimarts Àlex Rigola, micro en mà i rodejat del seu equip actoral sobre l'escenari de La Villarroel. A  La gavina, Rigola converteix l'espectador en el "psicoterapeuta" de les seves cabòries existencials, que es desgranen a diverses veus: les dels personatges de l'obra, que reflecteixen algun moment dels "diferents estats de la seva vida". Franquesa: això és el que més valora Rigola de l'autor de  La gavina, Anton Txékhov, la mateixa que ara ofereix en la seva versió lliure d'aquest clàssic rus que es podrà veure a la sala barcelonina a partir del divendres 13 de març i fins al 26 d'abril.

"Txékhov fa un gran exercici de sinceritat i es posa en la carn de tots els personatges, per això ens hi sentim tots tan identificats", reflexiona Rigola, que, expansiu, afegeix: "Abans volia canviar el món, ara intento entendre'l en comptes d'anar directament a les barricades". L'escenari de La gavina no s'obre tant com un espai on s'exposa una narració a l'ús sinó com una "àgora" que depassa la convenció teatral de la "quarta paret", un "degoteig de pensament i existencialisme" on els personatges es confonen amb els actors, la ficció amb la realitat. "Hi ha els mateixos conflictes i frases que en el text de Txékhov, però tractats de manera que els actors se'ls puguin fer seus i compartir. No són personatges sinó persones".

El director considera que els dos temes fonamentals que fan vibrar  La gavina són l'amor com a únic sentit de l'existència –però que aquí, per embolicar la troca, és un amor no correspost i fa emergir el mal–, i el teatre com un art amb les seves particularitats. També com una professió amb dificultats actuals molt reals –precarietat, inseguretat, etc.–, i que posa en diàleg diferents generacions. "Quan hi ha una injustícia en el sector, la majoria calla –diu el dramaturg director que interpreta Xavi Sáez a l'inici de l'obra–. Som una professió de cagats". 

"En boles"

Mónica López, Nao Albet, Melisa Salvatierra, Pau Miró, Roser Vilajosana i Xavi Sáez conformen l'equip actoral que dona vida a aquesta Gavina, que pren forma de gràcil figureta de papiroflèxia, un "objecte bell" que elabora la ingènua Nina (Salvatierra) com a símbol del seu amor pur pel Konstantin (Albet). En primera persona, doncs, tres actrius, dos actors i un dramaturg director parlen dels seus desitjos i pors, expliquen i s'expliquen els uns als altres en un exercici que els ha trencat els esquemes interpretatius, tal com explica Sáez: "Aquí cal desaprendre. Normalment les convencions i l'artifici que dius de la història que representes et permet interpretar i actuar, però aquí no hi ha res, només dir... Pot semblar molt natural, però no ho és, estàs en boles". Mònica López segueix pel mateix camí: "En aquesta obra sense els altres no ets ningú –comenta–, no val el que saps". Nao Albet assenyala que el fet de no haver d'interpretar fa que "el diàleg se t'emporti". "Hi ha alguna cosa de despullar-se", rebla Roser Vilajosana. 

Àlex Rigola ha agraït la "generositat" dels actors, que s'han obert al "joc" que els ha proposat, i que pren forma d'un decàleg a partir del qual es conforma una obra que comporta una part d'improvisació. "És un joc on es diuen de tot, però perquè hi ha un respecte per aquesta feina, que no sabem què té,però que és l'antihistamínic o l'antiinflamatori de tots els mals per a tots nosaltres. El teatre és un refugi i el nostre medi", diu Rigola.

No és la primera vegada que Rigola –que ha dirigit el Teatre Lliure, la secció teatral de la Biennal de Venècia i els Teatros del Canal de Madrid– se submergeix en l'obra d'Anton Txékhov. Anteriorment ja havia treballat  Ivànov i Vània (2017). A la seva darrera peça,  Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, que va presentar al Temporada Alta i al gener a la Sala Beckett, Rigola ja jugava a difuminar els límits de ficció i realitat, persona i personatge, en una proposta radicalment contemporània. 

"Quan la fi és molt propera, tot el que és superflu desapareix"

La gavina és una coproducció de Heartbreak Hotel, Titus Andrònic i La Villarroel, la sala més "novaiorquesa" de Barcelona, en paraules de Rigola. A més, l'espectacle només es farà per a una banda del pati de butaques, malgrat el "canvi econòmic" que això suposa. La prèvia de La gavina es farà el divendres 13 i l'estrena serà el 16 de març.