Cultura 15/04/2016

Robert Fohr: “En cap cas el mecenes ha de substituir l’estat”

Cap de la Missió de Mecenatge del Ministeri de Cultura de França

Sílvia Marimon
4 min
Robert Fohr: “En cap cas  el mecenes ha de substituir l’estat”

BarcelonaPoques societats atorguen tanta importància a la cultura com França. “Si tenim en compte les aportacions no només del ministeri de Cultura sinó també d’altres ministeris i de les regions i municipis a la cultura, l’aportació a la cultura ascendeix als 20.000 milions d’euros”, assegura Robert Fohr, cap de la missió de mecenatge del ministeri de Cultura francès. Fohr està molt orgullós de la llei de mecenatge francesa, aprovada el 2003 i que va millorar substancialment els incentius fiscals. Les diferències amb l’estat espanyol, on des de fa anys es reivindica una nova llei de mecenatge, són notòries: a Espanya la desgravació és del 35% per a les empreses i del 25% al 30 % per als particulars. A França, les empreses gaudeixen d’un 60% i els particulars d’un 66% que pot arribar al 75%. Fohr defensa que en cap cas el mecenes ha de substituir el sector públic i destaca la importància de la cultura com a dinamitzador econòmic. Segons Fohr, a França “l’impacte de la cultura és de 57.000 milions d’euros i 610.000 llocs de treball”.

Quin ha sigut l’impacte en el sector cultural de la llei de mecenatge, també anomenada llei Aillagon, aprovada el 2003?

La llei del 2003 ha contribuït molt a la millora del sector cultural. Els avantatges fiscals han convençut, sobretot les grans empreses, perquè aportessin diners. Abans del 2003 només 2.000 empreses a França declaraven aportacions en mecenatge, no només en cultura, sinó en qualsevol altre àmbit. Actualment ja són 44.000 empreses les que declaren ajudes en mecenatge social, cultural, esportiu... Pel que fa a les aportacions de particulars, s’ha passat de 4,3 milions a 5,7 milions d’euros.

La cultura, però, no és prioritària per als mecenes.

Havia ocupat la primera posició però ara està en el tercer lloc. La crisi econòmica ha canviat les prioritats. Ara en primer lloc hi ha les ajudes socials i en segon lloc els esports. Les grans empreses opten més per les ajudes socials, i les petites i mitjanes empreses trien els esports perquè són més populars i aporten més visibilitat.

¿La nova llei de mecenatge ha contribuït també a un canvi de mentalitat de la societat francesa?

De fet, les desgravacions fiscals no són el motiu principal pel qual les empreses i els particulars opten per convertir-se en mecenes. El més important són els vincles, la relació que s’estableix entre el mecenes i el que rep l’ajuda. Amb la nova llei també es va crear la Missió Mecenatge, que té com a objectiu buscar i fidelitzar empreses. A través de les cambres de comerç, els notaris, els advocats, els periodistes... s’ha divulgat el contingut de la llei.

Quines contrapartides rep el mecenes?

Sobretot visibilitat. Hi pot posar el seu logo, pot participar en l’esdeveniment cultural i també implicar-hi els treballadors. El que està prohibit és que l’empresa aprofiti un projecte cultural per fer publicitat de la seva activitat empresarial.

¿En quin model es va emmirallar el govern francès quan va crear la llei Aillagon?

En cap model concret. Tenim la nostra pròpia llei i hem fet una innovació important: la deducció no es fa a la base imposable sinó directament sobre l’impost. D’aquesta manera, els percentatges de deducció són molt més importants. Per exemple, si una empresa aporta 10.000 euros a un projecte, la deducció a l’impost serà de 6.000 euros. La nostra llei està considerada com la millor del món. Els avantatges fiscals són molt millors que als Estats Units, però, a diferència dels països anglosaxons, nosaltres no tenim una llarga tradició en mecenatge. França tot just comença i la cultura pública està molt arrelada. És complex canviar les mentalitats. Al principi els actors culturals desconfiaven de les ajudes privades, però el mecenatge està cada vegada més integrat. A vegades les subvencions són insuficients i les ajudes privades poden ser complementàries. En cap cas el mecenes ha de substituir l’estat.

A Espanya es batalla des de fa temps per reformular la llei de mecenatge. ¿Creu que el fet de no tenir millors incentius fiscals, amb el fet que últimament hi hagi hagut retallades importants en el sector, ha perjudicat la cultura?

Espanya té una llei des del 2002 i és un país amb molta tradició de fundacions. Hi ha moltes més fundacions a Espanya que a França. Per tant, es poden fer moltes coses. Però nosaltres no considerem el mecenes com un remei davant la disminució de subvencions públiques. Els desafiaments actuals obliguen a constituir una aliança entre el sector públic i privat. No només és una qüestió de diners, sinó també d’aportació en coneixement. Les empreses poden aportar respostes en temes mediambientals, sanitaris, en educació, culturals...

Crònica

La cultura no es rendeix i torna a reivindicar una nova llei de mecenatge

Robert Fohr, cap de la Missió Mecenatge del ministeri de Cultura de França, va dir ahir: “L’estat ja no té el monopoli del que és d’interès general”, quan va presentar el model francès de mecenatge en un acte organitzat per l’Ateneu Barcelonès, el CoNCA i la Fundació Catalunya Cultura. Que hi ha una voluntat i una necessitat d’implicar la societat civil en els projectes culturals es podia constatar fent una ullada a l’auditori de l’Ateneu: hi havia representants de la patronal Cecot; el president d’Albertis, Salvador Alemany; el director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual; el director general del Liceu, Roger Guasch... “La dimensió institucional de la cultura és essencial, però el compromís global de la societat amb la cultura és irrenunciable”, va dir el president del CoNCA, Carles Duarte. “No podem resignar-nos a una cultura que quedi en mans de les administracions o burocratitzada”, va afegir.

El sector no es rendeix i no vol morir ofegat. El CoNCA i l’Ateneu van fer un pas més en la llarga lluita per reclamar una llei de mecenatge. Van fer pública una declaració que, entre altres coses, insta la Generalitat i el Parlament a impulsar durant aquesta legislatura una llei de mecenatge equiparable a la dels països avançats. I conviden entitats i persones a adherir-s’hi.

El president de l’Ateneu, Jordi Casassas, va destacar la importància de la cultura en l’actual context històric: “És un moment delicat pel funcionament de la democràcia amb l’augment dels extremismes i populismes”. Davant les retallades i la manca de mecenes, però, ahir Fohr va aportar una dada important: l’augment del crowdfunding o micromecenatge. A França, el 2013 va ser de 78 milions d’euros; el 2014, de 152, i el 2015, de 296. “Hi ha un canvi generacional, perquè aquestes aportacions les fan sobretot els joves, persones que tenen entre 25 i 49 anys”, va destacar Fohr. Són noves maneres de comprometre’s amb la cultura.

stats