MÚSICA

Robert Gerhard, un compositor inconformista i cosmopolita

Als 50 anys de la seva mort, intèrprets i musicòlegs reivindiquen la figura de l’artista vallenc

“Robert Gerhard era un inconformista”. Judit Bardolet, violinista del quartet que duu el nom del compositor, sent una veritable veneració per Robert Gerhard (Valls, 1896 - Cambridge, 1970), un músic del qual el 2020 es commemoren els 50 anys de la seva mort. L’elecció del nom de Robert Gerhard és també una declaració de l’actitud que el quartet vol mantenir i transmetre com a formació de cambra: ser a l’avantguarda de les tendències musicals. Efectivament, Robert Gerhard va ser un músic cosmopolita, en connexió directa amb les últimes tendències compositives europees que van marcar la seva estètica innovadora.

“Sens dubte, Robert Gerhard és el compositor català més important del segle XX, al nivell de Schönberg, Berg o Webern, amb els quals es va relacionar i va fer venir a Barcelona –afirma desimbolta la violinista–. Com a intèrprets, no només ens va captivar la seva música, sinó també el personatge, un artista que es va haver d’exiliar per la guerra civil, compromès musicalment i políticament”.

A part de Judit Bardolet, el Quartet Gerhard està integrat per Lluís Castan (violí), Miquel Jordà (viola) i Jesús Miralles (violoncel). Resident a Berlín, el grup ha desenvolupat una carrera internacional farcida d’èxits. A més, s’escau que aquest 2020 compleixen una dècada: “Han sigut deu anys intensos i ens hem mantingut els mateixos membres del principi. Estem contents”, comenta Bardolet. Els Gerhard van obrir dissabte la Biennal per a quartets de corda d’Amsterdam, on van actuar en el marc del 250è aniversari del naixement de Beethoven amb l’estrena de la perfomance de la Suite lírica d’Alban Berg, i hi tornen el 28 amb un programa Beethoven. Al marge dels compromisos internacionals, el 5 d’agost oferiran al Palau de la Música un concert per celebrar els 10 anys de trajectòria. Sovint inclouen en el repertori algun dels dos quartets per a corda que es conserven de Robert Gerhard. “Fa poc hem tocat a Suïssa el mateix quartet dos cops en el mateix concert, tal com ell feia. Tenia la teoria que la percepció canvia a mesura que escoltes una peça. Defensava que no cal entendre la música, sinó sentir-la, i en aquest sentit Gerhard és un compositor totalment actual”, diu Bardolet.

Pel que fa als dos quartets de Gerhard, núm. 1 i 2, Judit Bardolet considera que són extremadament difícils de tocar: “Cal entendre a fons la seva música perquè pugui aflorar, la qual cosa requereix una dedicació intensa”. Sobretot, la violinista destaca l’equilibri de veus que cal assolir i que passa per una “alquímia” que s’ha de produir entre els músics: “Nosaltres treballem aquesta compenetració que també necessitem per tocar Schubert, per exemple”.

Un compositor incomprès

Potser avui Robert Gerhard es considera un compositor pioner i actual, però en vida no sempre va gaudir de la comprensió dels seus contemporanis a casa seva. “[Gerhard] sembla disposat a formar en les files d’aquells revolucionaris que creuen que tot el secret de la modernitat de la música està en el fet que soni malament”. Així resava una crítica de La Vanguardia del concert d’homenatge que es va fer a Barcelona el 22 de desembre del 1929, recollida en el llibre Pasión, desarraigo y literatura: el compositor Robert Gerhard, de Leticia Sánchez de Andrés (Machado Libros, 2015).

Deixeble preferit d’Arnold Schönberg, Gerhard era fill d’un suís alemany del mateix nom que treballava en el sector de l’exportació de vins a Vilafranca del Penedès i de Maria Ottenwaelder, una francesa alsaciana. Destinat a continuar el negoci familiar, Gerhard va començar a estudiar comerç, però ràpidament va seguir el seu desig de dedicar-se a la música. Va estudiar amb Granados, Pedrell i Schönberg. Per seguir els ensenyaments es va establir durant la dècada del anys 20 a Viena, on va fer traduccions i classes de castellà i català per sobreviure. Schönberg el va introduir en el llenguatge dodecafònic, que Gerhard va conrear aconseguint una veu personal que s’alimentava en part de la música tradicional catalana. Amb Manuel Blancafort, Manuel Lamote de Grignon, Federic Mompou, Eduard Toldrà i Baltasar Samper va integrar el Grup de Compositors Independents de Catalunya.

Pel que fa a la política, Gerhard era pròxim a Francesc Macià i amic íntim del poeta i polític Ventura Gassol, membre d’Estat Català. En una entrevista en un mitjà francès es definia com a “cent per cent català en el camp sentimental i espiritual”. El seu germà Carles Gerhard i Ottenwaelder va ser un polític republicà i comissari de la Generalitat a Montserrat durant la Guerra Civil, i posteriorment exiliat a Mèxic, on va morir el 1976. Robert Gerhard també va haver d’exiliar-se amb la seva dona, la vienesa Leopoldina Feichtegger Podli, primer a París i després a Cambrigde, on passaria la resta de la seva vida. Aquí va col·laborar amb la secció de música del King’s College i va desenvolupar el gruix de la seva carrera, vinculada amb la BBC.

Un fons repartit

Atesa la trajectòria vital marcada per la Guerra Civil i l’exili, el fons de Gerhard està dispers en diferents punts. L’Institut d’Estudis Vallencs acull des del 1987 el Fons Robert Gerhard. S’integra de la documentació que el compositor va generar abans de la guerra, així com l’epistolari entre el músic i el seu germà gran, Carles. En total hi ha 284 cartes, 37 manuscrits i 8 partitures. De moment s’ha publicat l’epistolari entre Robert Gerhard i el seu deixeble Joaquim Homs, Correspondència (Cossetània 2015), i al març es presenta la versió catalana de l’epistolari entre Robert Gerhard i Arnold Schönberg, realitzat per Paloma Ortiz-de-Urbina, a la Biblioteca de Catalunya. Aquesta institució conserva un Fons Robert Gerhard format pel donatiu de Pietat Homs, filla del compositor Joaquim Homs, mentre que a la Universitat de Cambridge es troba la Roberto Gerhard Collection. Aquesta col·lecció inclou la seva immensa biblioteca en diversos idiomes. Destaca la presència dels títols d’ Albert Camus, de qui va adaptar radiofònicament L’estranger i va musicar The plague (La pesta) per a la BBC; o bé de Miguel de Cervantes, que li va inspirar la suite simfònica Don Quixote. També n'hi ha d’autors catalans com Benguerel, Brossa, Carner o Foix que va musicar.

Entre els projectes de l’Institut d’Estudis Vallencs, que l’any passat va editar la primerenca Sonatine que Robert Gerhard va dedicar al seu germà Carles, hi ha la publicació de la correspondència entre els dos germans: “És molt interessant perquè projecta una mirada a la vida íntima de la família i tracta, per exemple, de com el colpeix la lectura de La pesta de Camus perquè tracta de la guerra”, assenyala Olga Ger, responsable del fons. Cada 25 de setembre, coincidint amb el naixement de Robert Gerhard, l’Institut organitza activitats per mantenir viva la seva memòria. “Ha sigut oblidat durant molt de temps i ha costat que es reconegui el seu llegat”, assevera Ger.

"Amb Ferran Sor i Domènec Terradellas, Robert Gerhard és un dels compositors catalans de més vàlua universal”

“Amb Ferran Sor i Domènec Terradellas, Robert Gerhard és un dels compositors catalans de més vàlua universal”, sosté el musicòleg Oriol Pérez Treviño. “Gerhard va recórrer tot el segle XX per la seva evolució estilística i estètica, i va del nacionalisme a l’electroacústica”. L’estudiós destaca, a més, la seva contribució com a conservador, recuperant obres del Pare Antoni Soler, Domènec Terradellas i els germans Pla. “La majoria d’equipaments musicals de Barcelona no s’han plantejat fer res per al 50è aniversari”, lamenta el musicòleg manresà. Pérez Treviño serà el comissari d’una exposició organitzada dins el programa Música i exili que s’inaugurarà el maig a Brussel·les i que després viatjarà a Barcelona, Valls i Cambridge.

La mostra posarà l’accent en aquesta personalitat “oblidada” a Catalunya, i que els britànics “tampoc es van fer seva”. “El seu ideal era una noblesa d’esperit i en aquest sentit el seu arquetip era el Quixot, una figura al voltant de la qual va fer fins a set versions musicals”, diu Pérez Treviño, que conclou recordant que Leonard Bernstein li va encarregar una simfonia per als 175 anys de la Filharmònica de Nova York, el 1967.

Una família musical, culta i geniüda

Ferran Gerhard Masqué, nebot de Robert Gerhard i fill del seu germà petit Ferran, recorda amb estima la figura del seu tiet compositor. “Quan era petit, a Valls, em feia escoltar el Cant dels ocells perquè ell s’inspirava molt en la natura”. Era un home que buscava el silenci i quan estava capficat en les seves cabòries, no se’l podia molestar: “Quan l’interrompien s’enfadava molt... Tenia mal geni, com el seu pare, que era un suís alemany”. Després de la guerra es veien els estius a Valls, o bé l’anaven a veure a Calella. “Tampoc el vèiem gaire perquè la seva dona era una individualista i no el deixava que es relacionés gaire amb la família”. Carles Gerhard era, segons el net, millor pianista que el compositor, un home molt culte que traduïa del llatí i que va arribar a tocar la internacional a l’orgue de Montserrat. D’aquesta branca, exiliada a Mèxic, hi ha una neta que segueix els passos del compositor i toca el piano.

Un programa de concerts posposat per al 2020-21

Arran del 50è aniversari de la mort de Gerhard, que coincideix amb els 50 anys de la desaparició de Josep Carner i els 250 del naixement de Beethoven, l’Institut d’Estudis Vallencs ha organitzat un programa de concerts i conferències que compten amb la participació, entre d’altres, de la Camerata Eduard Toldrà i el director Edmond Colomer. Per la seva banda, el coordinador de l’Any Gerhard, Joaquim Garrigosa, té previst incidir en les programacions d’arreu del país de cara a la temporada vinent, atès que el 2021 serà l’any del 125è aniversari del naixement de Gerhard. Una de les principals fites de l’Any serà la programació d’una de les peces més celebrades, The plage (La pesta), per a narrador, cor i orquestra (1964) dins la temporada de l’OBC, que en aquesta temporada no interpreta res de Gerhard. També planeja que s’interpreti L’alta naixença del rei en Jaume (1932).