Roberto Olivan: “La dansa i el circ ja no són una cosa estranya i llunyana”

Entrevista al fundador del festival Deltebre Dansa

Professionals i estudiants de dansa, circ i arts escèniques de tot el món conflueixen fins al 22 de juliol al Deltebre Dansa, un festival i taller impulsat pel ballarí i coreògraf tortosí Roberto Olivan.

Quin ambient s’està vivint en aquesta edició del Deltebre Dansa?

Jo diria que d’incredulitat. Per a molts dels ballarins que han vingut d’arreu del planeta, el Deltebre Dansa és com la Meca i encara no es creuen que són aquí.

Hi ha espectacles de primer nivell de dansa contemporània i circ. Quina és la clau perquè una art escènica minoritària a Deltebre tingui prop d’un miler d’entrades exhaurides cada dia?

La clau potser és que jo soc d’aquí i entenc la gent. He sabut entrar-los, a poc a poc, amb propostes de qualitat però no excessivament extremades al començament, amb cursos d’iniciació a la dansa per fer-los partícips. I ara el públic més local té criteri i sensibilitat per absorbir espectacles que mai m’hauria imaginat que funcionarien aquí. A això hi sumem l’afany de molta gent per experimentar i sentir. Hem sabut omplir un buit creat per aquesta societat consumista, hiperconnectada i individualista. Aquí la gent es reconnecta a través de les sensacions.

Sí, però no deixem de parlar de propostes escèniques que en altres llocs són minoritàries.

És cert. De fet, ha vingut un equip de divuit programadors del Sismo 365, del festival Sismògraf d’Olot, per estudiar el nostre projecte. Per què mentre en altres punts del país la dansa contemporània perd públic aquí passa just el contrari? Crec que en part és per la manera de fer les coses: no és el regal sinó la manera com el dones. S’ha creat una màgia difícil d’explicar. Molts dels que venen tornen a recordar per què van decidir ballar i la seva passió pel ball la transmeten als espectacles i això s’encomana. És un trencaclosques on totes les peces encaixen.

48 espectacles, 17 professors, 180 alumnes de 53 països: ¿el festival ha tocat sostre o pot créixer?

L’objectiu no és créixer quantitativament, però sí qualitativament. Tenim idees de futur i una seria crear un espai B per oferir propostes més arriscades i innovadores que difícilment podrien omplir una carpa tan gran.

¿D’aquestes tretze edicions del Deltebre Dansa què és el que en destacaries?

Haver normalitzat la dansa i el circ. Ja no són aquella cosa estranya i llunyana, sinó que són eines importants que ajuden la gent a sentir i a pensar.

Enguany estrenes l’espai de creació l’Obrador. ¿És el somni de l’Enclave?

L’Enclave va ser un primer intent i l’Obrador és la segona i última oportunitat per establir un lloc on la meva companyia, Roberto Olivan Performing Arts (R.O.P.A), i altres puguin gestar espectacles. Serà una manera de desestacionalitzar la dansa a Deltebre.

Tres espectacles de la tretzena edició del Deltebre Dansa

‘When the dogs...’

Rootlessroot presenten al Deltebre Dansa When the dogs assailed their masters, un espectacle amb aires futuristes i molt físic que reflexiona sobre com ens recordaran les generacions futures des del punt de vista de la creació.

‘Marabunta’

Guillem Albà & Marabunta ofereixen un espectacle de clown enèrgic i energètic amb molta dansa i amb música en directe. Forma part de la tercera Nit Solidària i del Circ del Deltebre Dansa. Quan res té sentit és quan tot és possible.

‘Je te haime’

En paraules d’Olivan Je te haime, és un treball físicament interessant i teatral on els ballarins Candelaria Antelo i Arthur Bernard Bazin es cusen i s’esgarren de manera continuada en un lent procés per arribar-se a conèixer.

Més continguts de