Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Robin Guthrie, catarsi en família

No pots fiar-te gaire del termòmetre de l'iPhone, però dijous a les nou del vespre fa un fred que pela. Els carrers estan deserts i a la porta de La [2] et diuen que només s'han venut trenta entrades anticipades. La sala és buida i Dotore, els teloners, s'esperaran una mica a sortir. Com que a fora no s'hi pot estar, és millor refugiar-se dins.

Mentrestant, penses que és estrany. Robin Guthrie, arquitecte sonor dels Cocteau Twins i -amb el bessó Simon Raymonde- capo de Bella Union, un segell de referència que ens fa arribar joies com Beach House, Fleet Foxes, M Ward, John Grant, Dirty Three… Un home que ha influït des de My Bloody Valentine a Portishead, passant per tota la moguda post-rock. Ja sabem d'on venim quan anem al Primavera Sound?

Dotore comencen a desfer el gel amb cançons com La mañana , que sona com una fina capa de neu sobre la platja de Donosti, i a les deu ja hi ha una seixantena de persones a la sala. Aleshores, Robin Guthrie endolla la guitarra al seu enfilall de pedals d'efectes. L'acompanyen Steve Wheeler al baix i Antti Mäkinen a la bateria, un trio sòlid i capaç de tocar amb sentiment que sona com els Cocteau Twins però sense la veu d'Elisabeth Fraser. És increïble el que es pot fer amb una guitarra elèctrica. La reverb , l'eco i les harmonitzacions que aplica Guthrie a les seves composicions sonen com una suma de cercles concèntrics que t'embolcallen i et fan viatjar si ets capaç de perdre't pels seus plecs. Llàstima només que la catarsi sigui proporcional al nombre d'ànimes que la comparteixen.

Atipa't de cultura

Més continguts de

Atipa't de cultura
PUBLICITAT
PUBLICITAT