SECTOR EDITORIAL

Rodoreda i els que trenquen el mite de la barrera anglesa

Les traduccions del català al mercat britànic s’equiparen a les de llengües amb el mateix nombre de parlants

Mercè Rodoreda, Martí Gironell, Blanca Busquets, Alicia Kopf, Rafel Nadal, Joan Sales, Josep Pla, Quim Monzó, Jesús Moncada, Eduard Pastor, Jaume Cabré, Teresa Solana, Maria Àngels Anglada, Carme Martí... S’han acabat els complexos, si és que mai n’hi havia hagut.

El volum de traduccions de la literatura catalana a la llengua anglesa, ja sigui en editorials britàniques o nord-americanes, és, si fa no fa, el mateix que el de literatures en altres idiomes. És a dir, baix o relativament baix. Però és el més habitual i no cal escandalitzar-se ni creure’s les víctimes de cap discriminació. Perquè onze anys després de la celebració de la Fira del Llibre de Frankfurt (2007), en què la cultura catalana va ser la convidada estrella, el paisatge és encoratjador. “El problema no és la llengua; és el text el que mana. Si el que escriuen els nostres autors enganxa, endavant... És un mite que no es tradueixi literatura catalana a l’anglès”.

Ho diu, en un breu descans de la frenètica activitat comercial que du a terme en el primer dia de la Fira del Llibre de Londres, Anna Soler-Pont, la dona que hi ha al darrere de l’agència global Pontas, que des de Barcelona treballa per a autors d’arreu del món en múltiples llengües, incloent-hi, òbviament, el català i el castellà. “Prou de victimisme”, rebla. I, com a exemple que és possible triomfar en anglès des del català, Soler-Pont destaca que tot just acaba de vendre els drets en anglès per a tot el món, en subhasta, de La força d’un destí, de Martí Gironell (premi Ramon Llull 2018), a l’editorial Amazon Crossing, un dels segells en paper del gegant online, que amb aquesta contractació adquireix per primer cop un títol en català. No parla de cap quantitat concreta pels drets, però s’intueix que tant l’agent com l’autor tenen raons sobrades per estar-ne satisfets.

Martí Gironell, un premi Ramon Llull de pel·lícula

134 traduccions en una dècada

Amb tot, ¿és real aquesta percepció optimista del mercat o només és fruit de l’èxit concret de Pontas, que té al seu compte de resultats haver venut La maledicció dels Palmisano, de Rafel Nadal, a vint idiomes, incloent-hi l’anglès? Segons les dades oficials de l’Institut Ramon Llull, entre l’any 2007 -el punt d’inflexió de l’esmentada Fira de Frankfurt- i el 2017 s’han traduït a l’anglès, tant en editorials nord-americanes com britàniques, 134 títols de sis gèneres literaris.

Per copsar en la seva veritable dimensió l’abast de la xifra -que potser inicialment podria semblar molt minsa- cal donar una ullada al nombre de traduccions d’altres llengües a l’anglès en editorials que operen, per exemple, al Regne Unit i a la república d’Irlanda. El setembre de l’any passat, Giulia Trentacosti i Jennifer Nicholls van publicar a la Universitat d’Aberystwyth, del País de Gal·les, l’informe estadístic Literature across frontiers, relatiu al volum de versions des d’altres idiomes en el període 1990-2015. La primera dada que cal assenyalar és gairebé un tòpic. De tot el que es publica en anglès, el 3% correspon a traduccions. L’estudi assegura que el 1990 la xifra va ser del 3,04%; en total, 1.704 títols sobre 55.933. Pel que fa a traduccions de publicacions estrictament literàries, el que anomenen Dewey 800 publications, el mateix 1990 va ser del 4,36%, en total, 528 sobre 12.087. Per aquest mateix índex literari, les traduccions a l’any 2000 van suposar el 4,15% (596 sobre 14.338), i el 2015, el 4,76% (873 sobre 18.332). Alguna altra dada de context ajuda a valorar millor aquesta xifra de 134 títols, que correspondrien a l’índex Dewey 800 publications. Entre l’any 2000 i el 2015, d’una llengua com el danès, amb 5,4 milions de parlants i amb un estat al darrere, es van traduir 159 títols. En el mateix espai de temps, del suec, una llengua amb quasi el doble de parlants que el danès, 9,6 milions, es van traduir 501 obres. Del noruec (5,2 milions), també entre 2000 i 2015, es van publicar 268 traduccions. Francès, alemany i espanyol (incloent-hi obres d’Amèrica Llatina) són les llengües més traduïdes al Regne Unit.

Presència institucional

La Fira del Llibre de Londres compta enguany amb la presència, com ja és tradició des del 2005, de l’Institut Ramon Llull (IRL). El 155 no ho ha impedit. La progressió del volum de moviment a l’estand de la institució ha sigut molt elevada en relació amb la primera participació: de les quatre cites fa tretze anys a les vuitanta que té previstes aquest any l’equip que dirigeix Izaskun Arretxe. Misia Sert, una de les professionals de l’àrea de literatura i pensament, destacava ahir a l’ARA “la importància de tenir traduccions d’autors clàssics perquè serveixen també d’aparador per als contemporanis”. I posava com a exemple la publicació de la primera versió per al mercat britànic de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, al costat de la traducció de Germà de gel, Brother in ice, de la gironina Alicia Kopf. A banda de Rodoreda, el Llull arriba a Londres amb la versió de Peter Bush, acabada de publicar, d’ El vent de la nit, de Joan Sales, a la mateixa casa editorial (MacLehose Press) en què ja va aparèixer l’any passat Incerta glòria.

Era precisament Peter Bush qui també ahir, des del Literary Translation Centre de la fira londinenca, valorava per a l’ARA l’estat de la demanda de traduccions del català a l’anglès, definit sempre pels “condicionants d’un mercat que tradueix molt poc d’altres llengües”. D’una banda, Bush assegurava -i en la dada hi ha un consens generalitzat- que “des de la Fira de Frankfurt tot ha canviat molt”. Fins i tot el paper del Ramon Llull, promocionant clàssics que, com també apuntava Misia Sert, “serveixen de coixí als contemporanis”. “És fonamental -diu Bush- donar un context literari al que es publica avui dia. Als crítics els fa falta, cosa que no passa amb la literatura francesa o alemanya”. Bush ha traduït des del 2007 vint títols del català. Però es queixa de “la falta de traductors del català a temps complet”, entre altres raons per la falta d’absorció del mercat. Un peix que es mossega la cua, probablement.

‘La mort i la primavera’, a la Tate

Els visitants d’ahir a la Fira del Llibre de Londres es trobaven amb el regal dels últims números del prestigiós The New York Review of Books i del Times Literary Supplement (TLS). A la portada de l’últim, prou destacat, la crida amb què Colm Tóibín, un dels grans crítics, assagistes i escriptors irlandesos, redescobria Mercè Rodoreda. La raó, la publicació per primer cop al mercat britànic de La mort i la primavera, a Viking, segell editorial de Penguin, del gegant Random House.

Amb la mateixa traducció de Martha Tennent que va aparèixer el 2009 als Estats Units, el llibre -novel·la pòstuma de l’autora- apareix per primer cop al Regne Unit. Colm Tóibín no es limita a parlar de la novetat. Encaixa la novel·la en el context de creació de l’autora i el compara amb una altra de les obres que també es troben en anglès, La plaça del Diamant ( The time of the doves). “Si La plaça del Diamant és un llibre de gràcia tendra i subtil, ple d’una profunda innocència, La mort i la primavera ( Death in spring ) és un llibre molt més fosc”. L’obra es presentarà el 29 de maig a la Tate Modern, una veritable posada en escena d’una de les grans autores del país.