Sense Rosa Maria Sardà "ens sentim una mica més orfes"

El món teatral i cinematogràfic lamenta la pèrdua d'una actriu considerada tot un referent

Emoció continguda i molta tristesa. El món més proper a Rosa Maria Sardà, desapareguda aquest dijous al matí als 78 anys víctima d'un càncer, ha mantingut silenci: el seu exmarit, Josep Maria Mainat, amb qui va tenir un fill, Pol Mainat, no ha volgut fer declaracions, tan sols ha penjat una fotografia en blanc i negre del 1980 en què es pot veure la família al complet a la Fira de Santa Llúcia.

Altres personalitats del món teatral, com Núria Espert, tampoc han tingut esma de respondre els mitjans de comunicació: era una persona molt propera a Sardà i la pena l'ha envaït. "En la Rosa hi vaig descobrir una companya de treball extraordinària", recordava Espert a l'ARA quan Sardà va ser reconeguda amb el Gaudí d'honor. E ntre el sector teatral plana la sensació d'haver-se quedat, d'alguna manera, orfes. Així ho expressa a l'ARA l'actriu Clara Segura: "Molta gent de la meva generació s'hi ha emmirallat i ara ens sentim una mica més orfes. Tenia aquest doble vessant còmic-dramàtic i una personalitat desbordant. Als programes de televisió que feia, d'una gran qualitat per a l'època, veies que era una persona crítica, amb molt sentit de l'humor i una gran intel·ligència.  El càncer s'ha endut ja moltes grans actrius, Lizaran, Novell i ara Rosa Maria Sardà, dones que han estat puntals i han significat molt per al nostre sector".  

Sobre els papers en què més la recorda, Segura, que lamenta no haver "coincidit" amb ella, destaca L'hostal de la Glòria i els programes televisius com ara Una hora amb Vittorio Gassman. "Era una televisió molt teatral i en aquest sentit es va avançar una mica als formats de qualitat. Era una fera", conclou.
Miquel Àngel Pascual, membre de la Trinca, ha recordat a l'ARA la figura de Rosa Maria Sardà, que està molt lligada als inicis d'aquest grup musical i humorístic: "Teníem una actriu, la Carme Sansa, que es va posar malalta d'unes febres, i ella, que feia poc que havia començat a venir amb nosaltres i a veure’s amb en Josep Maria, la va reemplaçar. Hi vam sortir guanyant! En quatre dies ja s’ho sabia tot, era molt intel·ligent i llegida, ben bé per damunt de la mitjana. Recordo haver fet guions amb ella i era fantàstic perquè tenia molta personalitat".

Pascual reconeix que potser ha estat més coneguda per la seva vessant còmica, però defensa per damunt de tot les seves interpretacions tràgiques que “feien caure les calces”. “Recordo que vam anar veure-la a  Madre Coraje, a Madrid, i estava molt convincent, però clar, era una actriu amb una vis còmica molt marcada, però feia de tot, avui en dirien polivalent”. El cantant barbut de la Trinca, explica que tenien una relació "excel·lent", tot i que ara ja havien perdut el contacte. Es va assabentar de la seva malaltia pel seu germà, Xavier Sardà, amb qui encara es veuen de tant en tant. "Em sap molt greu la seva mort i, clar!, és una llàstima que no sigui veritat això que si te’n recordes molt d’una persona és com si no es morís mai del tot!”

Una actriu amb una "intel·ligència superior" 

El director del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel, ha lamentat en declaracions a Efe la mort de Rosa Maria Sardà, una actriu "amb una intel·ligència superior i una capacitat de lectura infinita dels textos que interpretava". Martel, al capdavant d'una institució amb la qual Sardà va tenir una estreta relació durant anys, ha rememorat que va tenir "la sort" de treballar amb ella com a ajudant de direcció de Lluís Pasqual, i de veure com es movia en escena. "La seva mort suposa una gran pèrdua per al món de les arts", ha dit Martel, que ha afegit que darrere de la seva imatge "hi havia una dona amb una tendresa i una humanitat enormes", i ha recordat el seu compromís amb diferents causes socials. Martel ha ressaltat d'ella "com podia i era capaç d'aprofundir en cadascuna de les paraules que llegia i estudiava" i ha qualificat d'"impressionant" el seu paper com a Poncia a La casa de Bernarda Alba, entre molts altres papers.

La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, ha afirmat que "Sardà va ser una actriu fantàstica i versatilísima". "Es donava tota i dominava l'ofici com ningú". Passola destaca que "va ser una de les grans, per no dir la més gran, era una lluitadora i poques dones han tingut la seva influència". L'Acadèmia la va reconèixer amb el Gaudí d'honor el 2016, quan ja estava malalta. Segons Passola, "s'ha anat deixant molt bona feina feta en drama, comèdia, tragèdia i humor, va ser fantàstica". No obstant això, Passola l'ha reivindicat sobretot com a dona perquè és "una generació de dones que el franquisme havia preparat per ser esclaves dels marits", i ella va saber sortir-se d'això.

En declaracions a RAC 1 aquest matí, el director de teatre Lluís Pasqual ha assegurat que l'actriu era algú "insubstituïble" i que molts directors van tenir un moment en què van dir "això és per a la Sardà". "Era –ha recordat– una persona capaç de fer riure, de fer plorar, capaç de donar-se amb una generositat enorme a l'escenari i una actriu molt, molt intel·ligent, tant per a interpretar com a la vida". Pasqual ha explicat que abans de sortir a l'escenari estava "de mal humor" a causa del seu sentit de la responsabilitat, perquè sentia "que no podia fallar".

Les reaccions a la mort de Rosa Maria Sardà estan sent moltes i molt sentides. "Amb molta tristesa diem adeu a una de les grans de l'escena espanyola, estimada per tothom en vida i ara en el record", ha dit Antonio Banderas. Per a l'actor José Corbacho, Rosa Maria Sardà era "la millor de les millors, un far per a una generació de titellaires i gent de la comèdia".

"Ens ha deixat un mite de la nostra cultura. Va brillar al teatre, al cinema i a la televisió. Com els grans còmic de la història, ens va fer riure hores i hores mentre, sense adonar-nos-en, ens ensenyava a ser millors persones", ha dit el cineasta J.A. Bayona.