Rosalía a la gala dels Grammy llatins 2019

Música

Rosalía sap que ha nascut per ser una estrella

L’autora d''El mal querer' actua dissabte i diumenge al Palau Sant Jordi amb les entrades exhaurides

Rosalía a la gala dels Grammy llatins 2019 / ETIENNE LAURENT / EFE

Triomfar artísticament és cantar la rumba catalana Milionària a París i que el públic et torni la tornada: “ Fucking money man”. O aconseguir que l’O2 Brixton Academy de Londres t’acompanyi amb les palmas mentre el plany de Catalina t’esquinça l’ànima. Triomfar és el verb que Rosalía conjuga de moment en present, però tot fa pensar que també ho farà en futur. Perquè ¿quin és el límit d’una artista que dissabte i diumenge omplirà el Palau Sant Jordi (21 h) amb un repertori que majoritàriament és fruit de l’experimentació musical i, per tant, allunyat de fórmules convencionals?

Rosalía arriba a Barcelona després d’un mes ple de bones notícies per a l’artista de Sant Esteve Sesrovires. A principis de novembre va actuar a la gala dels premis MTV EMA a Sevilla. Després va viatjar a Houston per fer-hi un concert i a Las Vegas per fer-se la dominadora dels Grammy llatins. Posteriorment va rebre la notícia de les dues nominacions als Grammy sense gentilici, i aquesta setmana ha cantat davant de 2.600 persones a París i gairebé 5.000 a Londres. El repertori d’aquests concerts és una bona pista del que oferirà a Barcelona; això sí, amb un aforament molt superior (unes 15.000 persones cada dia, amb entrades de 32 a 73,50 euros).

Si fa no fa, el directe actual de Rosalía és una evolució del que va posar en joc a principis d’any a la gira de festivals. El mal querer és la columna vertebral d’un xou d’aparença senzilla, o més aviat minimalista, i que fuig d’efectes aclaparadors. De fet, a Londres no hi va haver ni canvi de vestuari. Sí que hi ha detalls escènics ben expressius, sobretot a la pantalla de vídeo, com els missatges de text que reprodueixen la lletra de Te estoy amando locamente, de Las Grecas, o els cors de foc d’ Aute cuture, el número musical l’estètica del qual més s’acosta a la de Jennifer Lopez o Beyoncé.

Que el xou no perdi ‘flow’

“Es tracta que el xou no perdi flow”, deia El Guincho al documental En la mente de Rosalía. El productor era conscient que el material d’ El mal querer, però també el del disc anterior, Los Angeles, no estava pensat d’acord amb els estàndards del pop mainstream, tot i que els últims treballs de Beyoncé han redefinit aquest mainstream tibant la corda de l’experimentació. En qualsevol cas, Rosalía va tenir clara aquesta premissa a l’hora d’ordenar el repertori de directe. Tanmateix, confiant en el seu carisma escènic i el seu poder artístic, i en la complicitat del públic. Per això són tan màgics moments com les interpretacions de Catalina i Maldición, on la veu laína demana silenci.

Així que va començar a portar El mal querer al directe –de fet, fins i tot quan el va preestrenar al Sónar 2018–, Rosalía va sacrificar el pes conceptual del disc a favor d’una seqüenciació més dinàmica i prou elàstica per anar incorporant progressivament novetats com Milionària, Yo x ti, tú x mí, la versió de Parrita ( Cositas del ayer, que Rosalía presenta com No me llamés más que ya no voy i estalviant-se una estrofa) i la més recent A palé, que a París i a Londres ha entrat en el primer bloc del concert, a prop de Barefoot in the dark, el tema de James Blake amb el qual té més afinitat estètica. A palé, per cert, és un bon exemple del talent, l’astúcia i l’ambició de Rosalía, capaç de combinar estructures de la música contemporània amb un sentit de l’humor que ressona com un cop de porta a les acusacions d’apropiació cultural: “ Todo lo que me invento me lo trillan / Chandal, oro, sello y mantilla / Restos de caviar en la vajilla / Mi Kawasaki va por seguiriya”. Circulin.

Ara com ara, el xou de Rosalía no ha de patir pel flow. Respecte al concert del Primavera Sound del juny, que de fet ja va ser una demostració de poder artístic, el directe ha guanyat varietat. Manté Con altura, Aute cuture i Malamente al final, però hi arriba amb més fluïdesa gràcies a la incorporació de Yo x ti, tú x mí.

Amb dos discos gens convencionals, Rosalía ha demostrat que sabia que ha nascut per ser una estrella i, a més, ha convençut la indústria musical. Aquesta gira, que passa per Barcelona i acabarà dimarts a Madrid, tenia pretendents molt poderosos, i entre els dos promotors que van quedar en la selecció final Rosalía va triar el superpoderós Live Nation, perquè en aquest negoci, quan s’arriba a aquesta altura, no hi ha espai per al romanticisme.