En menys de tres anys has passat de tocar en bars a vendre 40.000 exemplars del teu debut. Com t'ho has fet?
No era la meva intenció dedicar-me a això professionalment i em sembla que això està bé, perquè si tens moltes expectatives, si no assoleixes els objectius et frustres. Les coses van anar sorgint.
Al nou disc has treballat amb Tony Doogan, productor de Belle & Sebastian, David Byrne, Teenage Fanclub i Mogwai. Com va sorgir la idea?
Jo volia treballar amb Dave Fridmann (The Flaming Lips, Mercury Rev, MGMT) perquè m'agrada molt el so dels discos que va produir de Sparklehorse. Però no va ser possible, està molt ocupat. El seu representant era el mateix que el de Tony Doogan, i ens el va suggerir. A més, aleshores hi havia la possibilitat de gravar amb músics de Belle & Sebastian.
N'ets fan?
M'agraden, però no tant com a alguns amics meus.
Què volies, amb el disc?
Volia un so familiar però nou, que sonés a coses ja escoltades, però que és notés que estava fet el 2011. Volia una banda clàssica, l'única cosa excepcional que hi ha és una trompeta amb sordina. Hi ha menys instruments que al primer. Volia molta veu, molts cors.
Com és que havent gravat a Glasgow el disc es diu Fuerteventura
Volia titular-lo amb una paraula en castellà perquè m'agradava la idea d'una paraula en castellà dita amb accent anglès. I la cançó del disc que es diu així la vaig compondre allà.
Per què cantes en anglès?
Vaig començar a cantar en anglès perquè em sortia així i m'hi sentia còmoda, perquè escolto més música en anglès que en castellà. No descarto cantar en castellà, però de moment no em surt. Però avui farem una versió de The Magnetic Fields en la versió en castellà dels argentins Los Campos Magnéticos.
