Arrenca la metamorfosi del Lliure: per un teatre necessari i divers

Professionalitzar els joves, l'escena més puntera i les col·laboracions marcaran la primera temporada de Juan Carlos Martel

La incògnita del gir que Juan Carlos Martel vol que el Teatre Lliure faci en els pròxims anys s'ha desvelat aquest divendres: durant el primer semestre de la pròxima temporada s’hi podran veure noms punters de l’escena internacional, com Miet Warlop, Susanne Kennedy, Helena Eckert i Marco Layera, noms reconeguts però fora de l’establishment, i artistes i companyies locals com La Ruta 40 –que programarà l’Espai Lliure–, La Calòrica, Carla Rovira –que serà artista resident del teatre–, Roger Bernat i Mos Maiorum –la companyia resident.

Martel creu és massa aviat per parlar d’un “segell” propi de la nova etapa del teatre i reclama el dret a “equivocar-se”, però sí que reconeix que s’endinsa en terrenys poc explorats i que vol fer del Lliure un teatre que pensa el que “la ciutat necessita i no té”. “Soc absolutament conscient de la fuita de públic que pot patir el teatre”, admet el director, però està decidit a mantenir el públic que ja té el Lliure i captivar-ne de nou. A diferència del que han fet la majoria de teatres catalans, Martel només ha presentat el primer tram de la pròxima temporada, des de l’octubre fins a finals de gener, en part per una qüestió de temps –es va incorporar al càrrec l’1 de febrer–, però sobretot per “escoltar i dialogar amb el present per construir un futur millor”.

La principal novetat respecte a les temporades anteriors és que la programació estarà articulada a partir de sis branques temàtiques, entre les quals hi ha la ciutat, per teixir aliances amb altres institucions culturals, educatives i socials de Barcelona, que inclou els espectacles del Grec Falaise, de la companyia Baro d’Evel; 'Càsting Giuletta', del mateix Martel i el dramaturg Marc Artigau, i 'Abans que es faci fosc', de Hattie Naylor, amb Míriam Iscla. Una altra de les línies és la de la professionalització dels artistes joves, i per això Martel ha arribat a un acord amb la companyia de l’Institut del Teatre perquè hi estrenin una coproducció en les pròximes dues temporades. La primera serà Flam, de Roger Bernat. La Kompanyia Lliure no continua però, tot i així, el teatre ha trobat una altra fórmula per donar suport als intèrprets emergents.

Un altre dels objectius que s’ha fixat és mantenir viu l’esperit del primer Lliure, quan la mitjana d’edat dels fundadors era d’uns 25 anys, i per això col·laborarà amb el col·lectiu artístic barceloní VVAA i portarà la companyia La Calòrica per primera vegada a un gran teatre públic coincidint amb el desè aniversari: recuperarà el primer espectacle, 'Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I'.

La feina de tot un equip

La presentació de la nova temporada del Lliure va tenir la particularitat que Juan Carlos Martel no la va donar a conèixer en solitari. Georgina Oliva, la directora artística adjunta del teatre i responsable de les relacions internacionals, va presentar una tercera línia, anomenada 'Katharsi', que inclourà muntatges que defugen qualsevol classificació, alguns dels quals són internacionals: l’alemanya Susanne Kennedy presentarà Drei Schwestern, la seva primera adaptació de 'Les tres germanes' de Txékhov. En aquest muntatge els artistes porten màscares i parlen amb una veu gravada. Sarah Vanhee és una artista belga i visitarà el Lliure amb 'Oblivion', un espectacle en què posa damunt l’escenari els residus que va recollir al llarg d’un any. Mentrestant, una veu en off reflexiona sobre com els residus també defineixen la gent. “Intentem deixar de banda la idea de definir el teatre de manera formal per fer-ho a partir de com ens interpel·la com a espectadors: la contemplació, l’escolta, l’empatia, que és el reconeixement i el judici”, afegeix Oliva.

“M’agrada pensar que el Teatre Lliure pugui normalitzar la programació tant d’espectacles internacionals com de nacionals. Programem teatre de qualitat, vingui d’on vingui”, explica Martel. La presència internacional al Lliure, que és una altra de les branques temàtiques, també inclourà la companyia holandesa Theater Arthemis, dirigida per Jetse Batelaan, que enguany rebrà el Lleó de Plata de la Biennal de Venècia de teatre, amb The story of the story, i Mistery magnet, de l’artista visual belga Miet Warlop. Un altre muntatge que promet deixar empremta és 'Paisajes para no colorear', de la companyia xilena La Re-Sentida, dirigida per Marco Layera: les protagonistes són nou adolescents xilenes d’entre 13 i 17 anys que parlen de la violència a la qual s’han d’enfrontar. L’última de les línies inclou les activitats i una escola de pensament amb Marina Garcés i Albert Lladó.

Nous horaris i descomptes

Una altra de les novetats és que Martel afegeix noves franges horàries a les ja existents –les 11 h i les 16 h– i avança les funcions de les 20.30 h a les 20 h. També hi haurà més funcions accessibles, i els aturats, les persones amb diversitat funcional, les famílies nombroses, monoparentals i d’acollida tindran un 50% de descompte.

Malgrat que Martel prefereix parlar més del “valor cultural” que de balanços econòmics, també va repassar les xifres del Lliure el 2018: el percentatge d’ocupació va ser d’un 85,78%, una mica per sota del 87,8% del 2017. Tot i així és un nivell de públic que per a Martel significa “tocar sostre”. Pel que fa als noms que es podran veure al Lliure a partir del febrer, Juan Carlos Martel va avançar artistes com Raquel Cors, Carlota Subirós, Julio Manrique i Carol López.

Cossos pintats i ginys sonors: 4 troballes de la temporada

‘Artefactes musicals’

L’esperit de l’extinta orquestra de cambra del Lliure i la relació que va tenir amb creadors com Carles Santos revifa: el músic David Albet coordinarà els nous Artefactes musicals, plens de propostes sonores híbrides.

‘Hybridation’

El pintor i escultor francès Olivier de Sagazan converteix els cossos dels intèrprets en llenços en una barreja de pintura, dansa i teatre que explora l’animalitat i la desfiguració.

‘It don’t worry me’

Atresbandes treballen més a fora que a Catalunya: al Lliure presentaran la primera part d’un projecte on aborden les tensions entre l’art i el que és políticament correcte.

‘Tierras del Sud’

Azkona & Toloza denuncien el colonialisme a l’Argentina traient a la llum la relació entre les grans fortunes estrangeres i la violència que van patir els pobles originaris.