La saga galàctica torna als orígens
La crítica gaudeix amb ‘El despertar de la Força’, però desaprova el mimetisme de J.J. Abrams amb l’original
MadridQui ho hauria de dir. Star Wars: El despertar de la Força comença com un thriller d’espionatge. Almenys així és com ho vam viure els crítics de cinema que ahir vam poder fer el primer tast de la pel·lícula més esperada de les últimes dècades... ¿O potser de la història del cinema? Per poder veure-la en primícia, la crítica cinematogràfica va haver de passar un control més dur que el Checkpoint Charlie en plena Guerra Freda. Primer calia firmar un embargament que prohibeix publicar cap crítica fins avui al matí i el compromís de no enregistrar cap imatge sota pena de mort o alguna cosa pitjor. Per si de cas, el personal de seguretat decomissava els mòbils i qualsevol aparell electrònic. Ordinador, tauleta, Kindle... Tot confiscat. Sort que ningú portava marcapassos. La traca final era un escorcoll exhaustiu del periodista amb detector de metalls. La desconfiança no era exclusiva de la filial espanyola de Disney, per cert, sinó la consigna internacional: el crític de Le Monde també la va patir i, sense pensar-s’ho gaire, va plantar la projecció i va decidir que ja la veuria a l’estrena.
Després de l’escorcoll a consciència, una hostessa simpàtica entrega al crític masegat unes ulleres 3D. “Ah, però és en 3D?”, exclamen molts. No tant perquè no hagin fet els deures com perquè la promoció de la pel·lícula ha optat per obviar el fet, ja que no es tracta d’un 3D d’origen, sinó creat en postproducció pel mateix laboratori que es va fer càrrec del 3D a posteriori de l’anterior film d’Abrams, Star Trek: En la foscor. Mentre els crítics entràvem al cinema Capitol de Madrid començaven a filtrar-se les primeres reaccions a la première amb tot l’equip de la pel·lícula. Piulades unànimement entusiastes -“impressionant, èpica”, “el millor film de la saga des del 1983... o fins i tot des del 1980”, “el millor blockbuster des de l ’Star Wars original”, etc.-, però que cal prendre’s amb precaució perquè el públic de les premières acostuma a ser una barreja de membres de l’equip i l’estudi, familiars, publicistes i gent que ha demanat molts favors per aconseguir una entrada; en aquesta mena d’acte les crítiques negatives no abunden. Sigui com sigui, les expectatives són altes: alguns crítics porten samarretes de Star Wars i d’altres comenten que no sentien tants nervis des de l’estrena de L’arbre de la vida. També hi ha qui viu l’ocasió amb indiferència, però són minoria: Star Wars forma part de l’educació infantil cinèfila de bona part dels crítics nascuts a partir dels 70, així que, en secret o obertament, la majoria la portem al cor. “A veure si conserva la màgia de les primeres”, desitjava el crític d’ El Cultural Carlos Reviriego, resumint el sentiment de mitja humanitat.
“Els fans l’adoraran”
Però al gra. Quin veredicte li posen els experts al nou Star Wars? A diferència del que expliquen les cròniques de la première de Los Angeles, a la projecció de premsa no hi ha va haver ni grans ovacions ni celebracions de les escenes d’acció. Altre cop, una cosa és el públic americà i una de molt diferent la crítica europea, que normalment es reserva els aplaudiments i els xiulets per als festivals. ¿Això vol dir que la pel·lícula no va agradar? Tampoc cal anar tan lluny. A la sortida del cinema, un cop recuperats els mòbils, les tauletes, els Kindle i la dignitat, les cares parlaven de satisfacció i tranquil·litat: l’amenaça (fantasma) de la decepció havia passat de llarg.
El crític de Sensacine Alejandro G. Calvo exhibia un somriure extàtic: “M’ho he passat de puta mare”, resumia. Però si abans de la projecció havia reservat el primer lloc de la seva llista de les millors pel·lícules de l’any per a El despertar de la Força, ara feia marxa enrere. “Em sembla que al final serà Del revés ”, assumia. La principal crítica que ell i altres periodistes plantejaven ahir al film d’Abrams era l’excés de mimetisme amb la trilogia original. “Una cosa és que Abrams conservi intacte l’ADN de la trilogia original, i una altra cosa que el cloni”, apuntava una periodista d’un mitjà digital. “El millor de la pel·lícula és que és tot el que havien somiat els fans. I el pitjor és també que és tot el que havien somiat els fans. Falta imaginació”, assenyalava un crític davant un micròfon a la caça de reaccions. D’alguna manera, és com si J.J. Abrams hagués filmat el millor remake possible de La guerra de les galàxies. Sí, El despertar de la Força conserva l’alè de cinema clàssic d’aventures de la trilogia original i l’imaginari i els temes característics de la saga El despertar de la Força : els paisatges desèrtics, els conflictes paternofilials, el misteri sobre el passat dels personatges... També el sentit de l’humor i la innocència sense clarobscurs: aquí el Bé s’enfronta al Mal i la Resistència al Primer Orde. Un espectacle exuberant de fantasia heroica que ha generat una conclusió unànime entre la crítica: “Els fans l’adoraran”.
Les noves incorporacions a la saga reben el vistiplau general. “¿Com s’ho fa Adam Driver per estar sempre bé?”, s’admirava una crítica d’un portal online, fan de l’actor que interpreta el malvat Kylo Ren. Els elogis també anaven dirigits a Daisy Ridley i John Boyega, però no tant cap als veterans de la saga. “Harrison Ford fa la interpretació desganada i sense màgia que porta dues dècades fent però el seu somriure de trapella ja no li surt com als 30 anys”, jutjava sense pietat un veterà de la informació cinematogràfica.
Lluita per esquivar els espòilers
A dos dies de l’estrena, Star Wars: El despertar de la Força continua trencant rècords amb xifres de vertigen. El distribuïdor espanyol, The Walt Disney Company Spain, confirmava ahir que la prevenda suma ja prop de 290.000 entrades. La pel·lícula es projectarà a Espanya en més de 1.400 sales, és a dir, dues de cada cinc pantalles de cinema. Les estimacions de la indústria són que Star Wars podria arribar a recaptar 2.500 milions de dòlars a tot al món i encara més en funció del seu èxit al mercat xinès.
Però el primer èxit d’Abrams ha sigut mantenir el públic ignorant de les principals sorpreses que amaga el nou Star Wars. En aquesta era d’informació total i invasiva, la pel·lícula més escrutada dels últims anys ha conservat amb pany i forrellat els seus secrets gairebé fins al dia de l’estrena. El despertar de la Força conté algunes revelacions que faran esclatar el cap dels fans més acèrrims de la saga. Els espectadors que vulguin arribar verges a la pel·lícula farien bé d’evitar Twitter i altres xarxes socials durant els pròxims dies. Comença una lluita tan èpica i heroica com la de la Resistència: esquivar els espòilers.
