S'acosten els últims dies del cel·luloide

BarcelonaEl cinema tal com el vam conèixer està condemnat a desaparèixer i ja té data de caducitat: el 2015. Segons les dades de la Federació Internacional d'Arxius Cinematogràfics (FIAF), els grans laboratoris fotogràfics deixaran de produir en qüestió de dos anys la pel·lícula de cel·luloide amb què es fabriquen les còpies en 35 mil·límetres.

La qüestió no només provoca la indignació de directors militants del cel·luloide com Quentin Tarantino i Paul Thomas Anderson i dels nostàlgics de la tremolor de les imatges i la remor del projector. Les filmoteques alerten que les conseqüències poden ser terribles per al patrimoni cinematogràfic. Segons els experts, a baixa temperatura i en condicions controlades d'humitat, el cel·luloide és el millor mètode de conservació de les pel·lícules, amb una durada estimada entre els 100 i els 500 anys. "El digital és una eina excel·lent per a la restauració i l'exhibició de pel·lícules, però com a mètode de conservació està ple d'interrogants", afirma Esteve Riambau, el director de la Filmoteca de Catalunya. En el congrés de la FIAF que organitza i acull l'entitat que dirigeix Riambau, la greu situació del cel·luloide serà un dels temes que més es discutiran.

Els dubtes del digital

La ironia del debat és que la indústria fa dècades que impulsa la digitalització dels cinemes per raons pràctiques i titlla els defensors del cel·luloide de romàntics incurables. I, tanmateix, Riambau defensa la inconveniència dels suports digitals per conservar les pel·lícules. "L'única solució per conservar la informació digital és fer-ne còpies periòdiques -explica-. Els suports evolucionen i es queden obsolets. Trobar un ordinador avui dia amb una entrada per a un disc de 3,5 és pràcticament impossible". Així, després de restaurar digitalment el clàssic Vida en sombras , de Llorenç Llobet Gràcia, la Filmoteca en va fabricar una còpia nova en cel·luloide per conservar-la a l'arxiu de Terrassa.

Tot i que el final de la pel·lícula sembla decidit -i no és només la FIAF qui ho ha afirma-, Riambau en té dubtes. "El sonor no l'esperava ningú i va transformar el cinema en un parell d'anys -comenta-. En canvi, es diu que el digital substituirà la pel·lícula des de l'estrena de Parc Juràssic , i ja en fa vint anys".

El que és innegable és que el digital està en alça. I un exemple en són les declaracions del projeccionista del Festival de Canes, que en una trobada de filmoteques va assenyalar que any rere any augmenten els directors que prefereixen projectar en digital. Fins i tot herois del cinema d'autor com Terrence Malick, que va dubtar fins a l'últim moment com projectar L'arbre de la vida i va optar finalment pel digital.

Dilluns, durant la primera jornada del congrés de la FIAF, el director de fotografia Guillermo Navarro -habitual de Guillermo del Toro- i l'artista visual Tacita Dean presentaran la campanya per aconseguir que la pel·lícula cinematogràfica sigui declarada Patrimoni Mundial per la Unesco. Un gest de rebel·lia contra la mort del cel·luloide que probablement trobarà la complicitat dels membres de la FIAF.