Paco Roca i Miguel Gallardo: dos explicadors d'històries que es llancen floretes

Són els guanyadors dels principals premis del Saló del Còmic. "Tinc cos de persona gran però ment de noi de 12 anys", diu Gallardo, contradient la seva consideració de "vella glòria"

"És un dels premis més merescuts dels últims anys", diu Paco Roca sobre el guardó que el Saló del Còmic de Barcelona ha atorgat al seu amic Miguel Gallardo per tota la seva carrera. Ell li torna l'elogi per l'èxit de Roca amb 'Los surcos del azar', premi a la millor obra espanyola del 2013.

Gallardo i Roca, Roca i Gallardo, es llancen flors, bromes i alguna petita pulla en la roda de premsa en la qual els dos principals guanyadors dels premis del Saló del Còmic de Barcelona agraeixen el reconeixement que els seus companys els ha atorgat en aquesta edició, encara que els seus noms són ja habituals en els premis del certamen, principal cita del sector d'Espanya.

Miguel Gallardo: "Tinc cos de persona gran però ment de noi de 12 anys"

"Crec que els dos som narradors d'històries; això em sembla el més interessant, explicar històries i fer-ho bé", subratlla Gallardo, que sap que per al gran públic és el "pare de Makoki", el personatge trasbalsat que va començar a publicar als setanta des dels cercles underground.

"No m'he parat mai, he fet una pila de coses, però sense detenir-me en cap lloc, ni amb Makoki ni amb res", remarca el creador de la multipremiada 'María y yo' sorprès amb un premi que creu el converteix en una "vella glòria" a ulls de les noves generacions, quan fa 25 anys "era un punki que fumava canutos" pel saló. "Tinc cos de persona gran però ment de noi de 12 anys", fa broma sota el seu reconeixible tupè i patilles.

"De Paco m'agrada la seva forma de narrar, clara i didàctica. Sap pescar les històries fora del seu àmbit natural amb bon ull; recupera temes que no estan perduts, que han estat sempre aquí però que cal saber buscar", diu Gallardo (Lleida, 1955) de l'autor de 'Los surcos del azar' (Astiberri) que narra les vicissituds dels integrants de la Nou, la companyia que va alliberar París a l'agost de 1944, i estava formada per exiliats espanyols.

Paco Roca: "Has de robar les vivències dels altres"

Sobre el premi a 'Los surcos del azar', Roca, que ja va rebre el guardó el 2011 per 'El invierno del dibujante', assenyala que sempre fa il·lusió el reconeixement de la gent del món. "Tots hem estat lectors abans que autors. Jo venia llavors al Saló i el premi a la millor obra semblava inabastable", comenta l'autor d''Arrugues', amb una carrera plena de guardons als seus 45 anys.

Dibuixant i guionista, Roca és una màquina de treballar, i amb èxit, diferents gèneres, encara que sembla haver-se especialitzat, sense voler, en títols que recuperen la memòria històrica de certa Espanya de postguerra. "Intento explicar històries, i si no tens una vida com Bukowski o Hemingway a l'Àfrica has de 'robar' les vivències d'altres. En l'època franquista, en l'exili, en la postguerra dels 50, hi ha milers d'elles i totes et sorprenen, i et preguntes per què ningú no les ha explicat abans", explica l'autor que reivindica la memòria d'una part de la societat espanyola.

Triple èxit d'Astiberri

Precisament, l'editor d'aquesta obra, Laureano Domínguez, de Astiberri, estava pletòric ja que la seva editorial ha aconseguit tres guardons al saló: el de millor obra espanyola per a Roca; millor obra estrangera publicada per a 'El libro de los insectos humanos' d'Osamu Tezuka; i la millor obra per votació popular per a 'Papel estrujado' de Nadar.

"Som una empresa atípica, no hi ha gerent, no hi ha càrrecs, som persones que ens agrada el que fem i és una passada editar així perquè suposa compartir els llibres que ens agraden", comenta.

Clara Soriano també mostrava la seva sorpresa després de rebre el premi a l'autora revelació per 'Colmado Sánchez'. "Em va sorprendre tant la nominació com el guardó, perquè no pensava que fos una obra per ser premiada", ha dit aquesta creadora acostumada a publicar a internet i que ha saltat al paper amb aquest microunivers en què conviuen 'chonis', avis i 'hipsters'.

Més continguts de