Salvador Dalí: de bufó a mestre

Barcelona.Quan el matrimoni de col·leccionistes nord-americans format per Albert Reynolds i Eleanor R. Morse van oferir la seva col·lecció de Dalí per fundar un museu només van rebre una oferta: la d'un grup de mecenes de Saint Petersburg, a Florida. "Dalí estava molt menyspreat. El més normal hauria estat que un museu de Nova York se l'hagués quedat, però ningú hi va posar els diners, ningú es va mullar", afirma Ricard Mas, estudiós de Dalí, crític d'art i comissari. Tots els que els van dir que no avui es duen mossegar els punys. El Museu Dalí de Saint Petersburg va obrir les portes el 1982 i està considerat com un dels centres dalinians més importants, i és un dels tres organitzadors, juntament amb la Fundació Gala - Salvador Dalí i el Museu Reina Sofia, de Dalí , la retrospectiva de l'artista que es va convertir en la segona exposició més vista al Centre Pompidou amb 790.090 visitants. Demà obre les portes al Museu Reina Sofia i avui l'inaugura la mateixa esposa de Joan Carles I . La mostra, que ara compta amb el subtítol Totes les suggestions poètiques i totes les possibilitats plàstiques , és la primera gran exposició de l'artista que es pot veure a Madrid des del 1983. L'exposició està patrocinada per la Fundació Abertis i estarà oberta més de quatre mesos, fins al 2 de setembre.

Avui en dia Dalí (1904-1989) té el favor del gran públic i s'ha aconseguit posar en relleu tot l'espectre de la seva obra. "Era un gran pallasso i quan va morir vaig pensar que sense el personatge la gent se n'oblidaria. Per no ha sigut així. La gent el vol conèixer millor. Ara, amb més distància i sense la intermediació del personatge, el podem veure amb més claredat", afirma Ian Gibson, el seu biògraf. Aquestes són les claus de la seva recuperació.

El temps enterra la crítica

Les simpaties de Dalí per Franco no han pesat internacionalment

L'ambigüitat de Dalí cap a Franco va marcar durant dècades la fortuna crítica de Dalí a l'Estat. "La majoria d'intel·lectuals eren d'esquerres i es considerava Dalí un pallasso i de dretes", afirma Mas. En canvi, "als Estats Units, Anglaterra, França, Alemanya i Bèlgica, se l'estudiava molt bé -diu-. A França l'adoraven i als Estats Units era una icona popular", afegeix l'expert. A l'Estat, opina Manuel Borja-Villel, el director del Reina Sofia, Dalí va ser una figura "fins a cert punt antipàtica per a una generació d'artistes com Antonio Saura i Antoni Tàpies, que van lluitar contra el franquisme".

La tasca de la Fundació

L'entitat ha posat l'artista en relleu a Catalunya i al món

"A Dalí se'l veia des d'una perspectiva anecdòtica. L'anàlisi de l'obra i de la figura de l'artista havien quedat una mica ensorrades. Era un dels nostres, i el teníem completament oblidat. Quan va morir, es buscaven els titulars escandalosos i les històries de terror", diu Joan Manuel Sevillano, el gerent de la Fundació Gala - Salvador Dalí. "Hi ha hagut un procés de recuperació de la percepció de Dalí entre els seus propis conciutadans", afegeix Sevillano. Poc després de la mort de l'artista, la Fundació va haver de fer front a l'escàndol de les falsificacions d'obra gràfica. Al llarg d'aquests anys, l'entitat ha lluitat perquè es recuperés la confiança en aquest segment del mercat de Dalí, gestiona rigorosament els seus drets i persegueix amb duresa els casos de falsificacions. L'any passat va acabar amb uns beneficis de 4,8 milions d'euros. En el terreny acadèmic, el 1991 es va crear el Centre d'Estudis Dalinians, que també organitza exposicions temporals. Des del 1999 l'entitat ha col·laborat en l'organització de 18 mostres temporals a la Xina, el Japó, Rússia, Austràlia i els Estats Units, entre d'altres.

Les grans exposicions

Grans exposicions de tesi i mostres retrospectives

Coincidint amb el centenari de Dalí, la Fundació va organitzar dues grans exposicions. El CaixaForum de Barcelona va acollir la mostra de tesi Dalí. Cultura de masses , comissariada pel professor de la Universitat Autònoma Fèlix Fanés, mentre que la gran retrospectiva es va ubicar al Palazzo Grassi de Venècia. El 2007 la Tate Modern va seguir explorant la relació de l'artista empordanès amb la cultura popular amb la mostra Dalí i el cinema . Finalment, el 2010 el High Museum d'Atlanta es va endinsar en les últimes obres de l'artista a Salvador Dalí. L'obra tardana.

Més enllà del surrealisme

Dalí és vist com un pioner de la 'performance' i el 'pop art'

Dins la trajectòria de Dalí, l'obra surrealista -d'entre el 1929 i el 1939- ha suscitat molt més l'interès dels experts i ha sigut molt més valorada que l'obra posterior. En els últims anys, amb exposicions com Dalí. Cultura de masses o amb l'accent que el Pompidou posava en l'obra tardana, s'ha eixamplat l'objectiu amb què s'ha mirat l'artista. Ara se'l veu com un predecessor de la performance , dels happenings i del pop art . Abans que Andy Warhol, Dalí ja va veure i va saber explotar els mitjans de comunicació per construir la seva imatge. "Dalí ho va entendre i ho va experimentar cinquanta o seixanta anys abans que la resta d'artistes", subratlla Sevillano.

El pes de l'obra escrita

Un camp de l'univers dalinià cada vegada reivindicat amb més força

Coincidint també amb el centenari, el 2004 l'editorial Destino va publicar l'obra completa escrita de Dalí, un camp que cada vegada està adquirint més relleu dins el corpus de la seva obra. "Dalí va ser un dels grans pensadors del segle XX", diu Mas sobre una producció que inclou novel·la, poesia, guions cinematogràfics i peces teatrals. A més dels escrits de Dalí, al voltant del centenari es va disparar el nombre de publicacions. "Espanya era un dels països on menys es publicava i al voltant del centenari van aparèixer 150 publicacions, de tot tipus", subratlla Ricard Mas.

El triomf al mercat

Els escassos olis al mercat, cada vegada més cotitzats

"Els preus de Dalí s'han disparat, però segons Artprice Espanya només representa un 1,57% de les vendes entre el 1999 i el 2012, respecte al 43,8% al Regne Unit i el 34,7% dels Estats Units i el 10,53% de França", apunta Mas. Gràcies als beneficis econòmics que obté anualment amb els drets d'imatge i les visites als museus de l'artista, la Fundació ha adquirit des del 1991 un centenar d'obres. El 2011 va fer les dues adquisicions més sonades: l'estudi de La mel és més dolça que la sang , per 4,7 milions d'euros, i Elements enigmàtics en un paisatge , per 7,8 milions. Actualment el rècord de l'obra de Dalí a les subhastes el manté el Retrat de Paul Éluard , venut per 15,8 milions el febrer del 2011 a Sotheby's de Nova York.

Els reptes de futur

Aprofundir en els aspectes que encara no s'han estudiat

Els reptes de futur de la Fundació Gala - Salvador Dalí passen, afirma Sevillano, per donar a conèixer l'artista en nous contextos "com Llatinoamèrica i la Xina". "Com Picasso, que no te l'acabes mai, a Dalí tampoc. Queden moltíssims aspectes per estudiar: èpoques concretes, temes concrets, els diàlegs amb altres artistes...", conclou Mas.