Sant Julià de Ramis porta l'Estat als tribunals perquè torni els diners republicans

Els franquistes van decretar la prohibició de conservar els diners de la República

Sant Julià de Ramis (Gironès) es convertirà en el primer ajuntament que porta l'Estat als tribunals perquè torni els diners republicans espoliats pel franquisme. A les acaballes de la Guerra Civil, la dictadura va qualificar de "moneda de l'enemic" tots els bitllets emesos pel bàndol republicà després del juliol del 1936 i va obligar a retirar-los. A Girona, allà on no hi havia cap sucursal, com és el cas de Sant Julià, els ajuntaments van haver de recollir-los entre la ciutadania i dur-los al Banc d'Espanya, on es van fer fonedissos. A Sant Julià es van entregar 818.784,50 pessetes de l'època, que ara equivaldrien a 11,5 milions d'euros. Ara, amb l'ajuda d'un historiador i el bufet Delso Quintana, el consistori engega el camí per intentar recuperar-los. L'alcalde, Marc Puigtió, admet que el procés no serà fàcil, perquè segurament caldrà arribar a Estrasburg, però es mostra disposat a anar "fins al final" per restituir "la memòria històrica".

Amb la victòria de Franco, moltes famílies van perdre-hi tots els estalvis. Els franquistes van decretar el 27 d’agost del 1938 la prohibició de conservar els bitllets del Banc d’Espanya que havia posat en circulació el govern de la República després del cop d’estat del 18 de juliol del 1936, els certificats dels anomenats Talons Especials i el Paper Moneda del Tresor. Tot s’havia de portar al Banc d’Espanya sense rebre’n res a canvi. Hi va haver un empresari de Santa Coloma de Farners que va entregar 400.000 pessetes de l’època, que mai més va tornar a veure. Moltes famílies van donar tots els seus diners. Hi ha hagut algun intent de reclamar aquests diners –molts van conservar els resguards–, però cap de les demandes ha tingut èxit.

Vençuts, desnonats, sense diners i sense possibilitat de recuperar-los

Una de les respostes de l’assessor jurídic del Banc d’Espanya, en una carta enviada el 1997, diu així: “Fue obligatorio la entrega de todo el papel moneda puesto en circulación en dicha zona republicana a partir de julio de 1936, sin que ello implicara en aquel momento, ni posteriormente ni en la actualidad, la constitución de depósito alguno ni tampoco realización de ningún canje por moneda de curso legal”. Per tant, continua l’assessor jurídic, els resguards només acreditaven que es va complir una obligació legal però no implicaven recuperar un dipòsit.