Enviat especial a Sant SebastiàUn noi, una noia i tretze directors. Una combinació poc usual dels factors que no altera el producte: Puzzled love , un història d'amor explicada d'una manera diferent per tretze estudiants de l'Escac (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) que, per sorpresa, s'ha colat al Festival de Sant Sebastià.
L'instigador del projecte és Lluís Segura, que descriu el seu paper com el de "coaching , motivador, psicòleg... autoajuda cinematogràfica, vaja". Segura els va proposar que en lloc de fer un remake -la pràctica habitual de direcció de quart curs-, dirigissin entre tots una pel·lícula a partir d'un guió original. Una proposta agosarada que, de bon principi, va ser rebuda amb desconfiança pels alumnes. "Ell era l'únic que creia en el projecte, nosaltres en general érem molt pessimistes", diu Pau Balagué, un dels directors.
Un guió a 26 mans
Quan finalment es van animar van decidir explicar un argument universal: una relació sentimental. Era un tema que els aglutinava a tots. "Si ens complicàvem la vida la cosa no hauria funcionat, calia simplificar al màxim", comenta Eduard Riu, també realitzador del projecte.
¿Però com es fa això d'escriure una història a 26 mans? "És un procés democràtic, totalment assembleari -explica Riu-. Primer vam omplir una pissarra amb situacions que li poden passar a una parella, després en vam triar tretze i finalment les vam repartir a sorts". La presentació de personatges, el primer petó, la primera crisi... L'estructura era clara: cadascú s'encarregaria d'un episodi i el faria a la seva manera, ja fos en clau de comèdia, drama, documental i fins i tot imitant l'estil de les comèdies de situació. Però faltaven els protagonistes. El càsting va ser complicat: cada director s'imaginava uns personatges diferents i no es posaven d'acord. Finalment va prevaler la química davant del gust personal i Marcel Borràs i Saras Gil van ser els escollits. Amb dos dies de rodatge per episodi i molta feina de muntatge i postproducció, finalment es va enllestir un llarg que ningú s'imaginava que arribaria tan lluny, només Segura. "És que jo sóc molt d'enganyar-me a mi mateix", diu. Un engany que es va projectar ahir amb tots els honors a Sant Sebastià.
