Publicitat
Publicitat

Santi Moix desplega el seu univers a l’interior d’una església romànica

L’artista torna de Nova York per pintar al fresc un temple al Pallars Sobirà

Al petit poble de Saurí (Pallars Sobirà), situat al fons de la vall d’Àssua, a la riba del barranc de Pamano, hi ha dues notícies que han esvalotat la rutina diària de la vintena de persones que hi habiten: una parella jove s’ha instal·lat al poble i l’artista Santi Moix s’ha tancat a l’església de Sant Víctor per pintar-ne les parets al fresc. En realitat són un esquadró: deu persones formen l’equip que està transformant una església d’origen romànic del segle XII.

La proposta va sorgir fa tres anys dels veïns de Saurí, el poble on Moix havia estiuejat des de petit, en una casa comunitària que compartien set famílies. “He de confessar que em pensava que no ho deien seriosament”, recorda. Però la idea va agafar força: van aconseguir el suport econòmic per fer-ho “amb la màxima professionalitat” -ajuts de l’Ajuntament de Sort, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i la Diputació de Lleida, entre d’altres-, el permís de Patrimoni de la Generalitat per actuar en aquest espai històric i, esclar, la benedicció del bisbat d’Urgell. Moix (Barcelona, 1960) va imaginar un centenar d’esbossos i aquarel·les des de Nova York, on viu des del 1986, i en mostrar-los al bisbe, Joan-Enric Vives, i al vicari general, Josep Maria Mauri, va trobar-hi una “actitud molt oberta” i l’aprovació total.

Van començar el 14 de setembre i treballen com ho feien els artesans fa segles. Un cop s’ha estucat la paret amb calç, Moix disposa d’unes vuit hores per pintar-hi. Ja havia fet intervencions murals abans, però ara és totalment diferent. “Un mural és com fer un grafit, i això és com un tatuatge o un gravat. La calç va absorbint el pigment i has de saber graduar la pintura que hi poses. Amb una sola pinzellada pots explicar moltes coses”, afirma. I el que vol explicar amb el conjunt de l’obra és precisament l’entorn on es troba: “Vull que l’església expliqui on està ubicada, el paisatge, els colors, el que passa en aquest paratge. Volia fer una cosa optimista, alegre, tan plena de colors com ho eren les esglésies romàniques, on la gent se sentís a gust i s’hi pogués identificar, un lloc d’entusiasme i de llum”. Hi ha referències religioses, a la resurrecció o a Sant Pau, però no són figuratives ni òbvies. També s’ha donat llibertat per improvisar davant del fresc. Per exemple, una de les parets mostra la seva personal relectura de la fugida d’Egipte. “M’ha semblat adequat, amb el que llegim cada dia als diaris”, diu.

La quadratura de la seva obra

Els espais més centrals estan consagrats a la naturalesa: l’absis serà un aiguat que recordarà la tardor i mostrarà el pas del dia a la nit, i la cúpula, una explosió psicodèlica de colors i d’estrelles. Exactament com una de les pintures de Santi Moix. “No he hagut de fugir gens del que jo faig i pel que se’m reconeix”, afirma. També hi ha textos, com ara de J.V. Foix, i més endavant hi incrustarà formes vegetals i instal·larà una escultura d’una flor de tres metres. “Passar tantes hores aquí té rotllo. Et posa a lloc. Veus que al capdavall no hem inventat res: pintem les humitats”, diu. El projecte de Saurí, que preveu acabar el 7 d’octubre, suposa la quadratura del cercle en l’obra de Santi Moix. Quan va aterrar a l’asfalt de Nova York va decidir pintar sobre el lloc d’on venia i el que era. I així van sorgir els motius, les formes i els colors que representen “el tros”, el paisatge de la seva infantesa: insectes, ases, flors, fongs, fulles. Ara tot aquell univers pictòric torna, per fi, al lloc d’on va sorgir.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT