Cinema

Santiago Segura: "Si volem que els cinemes segueixin existint no els podem girar l'esquena"

S'estrena en sales 'Padre no hay más que uno 2', la seqüela del film espanyol més taquiller del 2019

“Hola, sí, soc jo... M'enxampes amb la tita a la mà, que estava pixant”, diu la veu a l'altre costat del mòbil. I durant un moment no saps si estàs parlant amb Santiago Segura o amb el seu alter ego fílmic, Torrente. Però és una impressió falsa, perquè Segura no està per a acudits. Aquest dimecres estrena la pel·lícula Padre no hay más que uno 2, que dirigeix i protagonitza, en plena crisi de l'exhibició, amb part dels cinemes tancats i el públic recelós d'entrar en una sala tancada. Una jugada arriscada que els cinemes, ofegats per la falta d'estrenes, li agrairan eternament.

La majoria de pel·lícules que havien d'arribar a l'estiu, sobretot les importants, han endarrerit l'estrena per por a la situació incerta dels cinemes. Tu, en canvi, has avançat deu dies l'estrena de Padre no hay más que uno 2, que estava prevista per al 8 d'agost. Per què?

Per una qüestió de responsabilitat. Tot el que tinc m'ho ha donat la indústria del cinema i ara que tinc un producte que potencialment podria funcionar, perquè la primera part va ser el film espanyol més taquiller de l'any passat, em semblava una mica garrepa guardar-me la pel·lícula per a més endavant, quan la situació sigui més propícia. A més, ara no tindrem gairebé competència, perquè els blockbusters han fotut el camp. I entenc a les majors, però si et guardes el producte al calaix a l'espera del moment òptim potser quan arriba ja no hi ha cinemes per estrenar. És el moment de fer un pas endavant i reactivar la indústria entre tots, perquè si ningú estrena, a més, enviem el missatge que no és segur anar al cinema. I no és així. No hi ha hagut ni un sol rebrot als cinemes. És més perillós anar a una barbacoa.

Què pot representar per al sector que tanquin molts cinemes?

No ho sé. Som una indústria petita, segurament ens adaptaríem. Però a mi se'm trenca el cor de pensar en les famílies que perdrien la feina. No crec que sortim del confinament sent millors, com diuen alguns, però més val que en sortim més solidaris. Necessitem que l'economia funcioni, perquè si no ho fa ens morirem. Per això no entenc que, a Barcelona, l'Ajuntament volgués mantenir els cinemes oberts i la Generalitat els tanqués. El virus mata, però la crisi i la ruïna econòmica també. No pots viure amb pànic ni ser un irresponsable, la virtut està en l'equilibri. Estudiar la situació i fer coses segures, com anar al cinema, que jo crec que és segur. Però després d'això, costarà de convèncer la gent.

¿I a tu t'ha costat molt de convèncer el distribuïdor? Al cap i a la fi és Sony, una major.

Ells tenen una relació molt estreta amb els cinemes i han vist que hi havia un cert desànim, fins i tot desesperació. Els cinemes s'han deixat molts diners en gel hidroalcohòlic, mampares, fins i tot nous sistemes de ventilació... I de sobte no tenen producte. No es pot viure de Cinema Paradiso, que és meravellosa però ja l'hem vist. El públic tornarà al cinema sempre que hi trobi un producte que li interessi. Estrenar ara és un risc, està clar, i Sony ha sigut molt valenta fent cas de les meves reflexions absurdes sobre responsabilitat. Però si volem que els cinemes segueixin existint no els podem girar l'esquena.

Padre no hay más que uno és de només fa un any. Per què vas córrer tant en produir la seqüela i com t'ho has fet per acabar-la tan aviat?

Sony ja em va dir que era complicadíssim fer una seqüela d'un any per l'altre. Amb Jumanji ells van córrer molt i van trigar dos anys. Però la gent havia rigut molt amb la pel·lícula i sabia que l'any següent voldrien tornar a riure. I hi ha la qüestió dels nens: jo puc fer de Torrente i tres anys després tornar-hi, seguiré igual, però els nens creixen. A més, hem tingut molta sort: Toni Acosta no podia rodar en les dates previstes i vam haver d'avançar el rodatge al Nadal, cosa que va empipar la meva filla petita perquè el que més li agrada del rodatge és no haver d'anar a escola. Però justament aquest canvi de data ens va salvar del confinament. En comptes d'estar aquests mesos inactiu i escalfant-me el cap he pogut passar el confinament muntant la pel·lícula i fent el que més m'agrada.

Tornes a treballar amb les teves filles al film. ¿És difícil separar el rol de pare del de director?

No, perquè en el fons són rols molt similars. Un pare ha d'organitzar les coses perquè funcionin, donar ordres que no sempre són benvingudes, imposar una certa disciplina... I tinc la sort que les meves filles em fan tant de cas que dirigir-les ha sigut facilíssim.

Per cert, ¿les teves filles coneixen els teus curts gore o els primers Torrente?

Elles ni tan sols saben què és un curt i no els interessa el més mínim la meva filmografia, tot i que la gran surt a Torrente 4 i Torrente 5. No, mentida: la petita, amb sis anys, es va entossudir en veure Torrente, volia saber què era. I un dia vaig posar-li els cinc tràilers, que són aptes per a tots els públics.

Una estrena diferent en 36 cinemes a Catalunya

Padre no hay más que no 2 arriba aquest dimecres a 331 cinemes de l'Estat, dels quals 36 són a Catalunya: els Parc Vallès de Terrassa, els Yelmo de Sant Cugat, els Imperial de Sabadell, els Ocine Les Gavarres de Tarragona, els Albéniz de Girona i els Cinesa de Mataró són alguns dels complexos que projectaran una pel·lícula que també es podrà veure a Viella, Blanes, Vic i Platja d'Aro. Però no a Barcelona, on les restriccions decretades per la Generalitat mantenen els cinemes tancats. Tanmateix, en previsió d'un canvi d'aquesta circumstància, Sony ha acordat l'estrena en quatre sales barcelonines: els Verdi i tres locals de la cadena Cinesa.