Sempre arriscar

Amb Amos Oz mor un dels més grans escriptors del segle. No tan sols d’Israel, del món. I un intel·lectual de veu profètica, des d’un rerefons moral i polític. Si una cosa el caracteritza és la inquietud, el rebuig de qualsevol zona de confort i l’acceptació de la possibilitat d’equivocar-se. Com a escriptor, Oz es va arriscar en cada obra. Formalment, arribant a escriure una gran novel·la a través de poemes ( El mateix mar ); temàticament, enfrontant-se a unes circumstàncies personals i col·lectives excepcionals -les guerres d’Israel, la relació amb els àrabs, el suïcidi de la mare-, sobretot en el que em sembla el seu millor llibre, i potser el més important que hagi llegit: Una història d’amor i de foscor. Com a intel·lectual també era incòmode: massa pacifista per a la dreta israeliana, massa sionista i compromès amb una idea d’Israel per a part de l’opinió internacional. Eduard Feliu el va traduir al català quan encara el món el desconeixia, i a alguns ens ha fet de mestre. Els del Nobel -sempre entre la literatura i la política- es treuen un pes de sobre, amb la seva mort. Els lectors l’enyorarem.