ARTS ESCÈNIQUES
Cultura 17/11/2018

Sergio Blanco mata el pare

L’autor de ‘Kassandra’ estrena una nova obra al Temporada Alta

Núria Juanico
2 min
Una escena d’El bramido de Düsseldorf, que es pot veure diumenge al Canal de Salt.

BarcelonaSergio Blanco no volia esperar per escriure sobre la mort del seu pare, així que va recórrer a l’autoficció. El dramaturg i director francouruguaià, un dels noms que més sonen a la cartellera teatral internacional, porta diumenge al festival Temporada Alta la seva última creació, El bramido de Düsseldorf. Blanco, autor també de la Kassandra que interpreta Elisabet Casanovas al Teatre Nacional de Catalunya, imagina ara un dramaturg que conviu amb el seu pare fins que el pare deixa d’existir. Tots dos són a Düsseldorf i mantenen una relació complicada, que bascula entre les tempestes emocionals i la calma sentimental. “Els vincles fàcils no m’interessen, m’agrada que siguin complexos. El lligam de l’espectacle és tens i alhora càlid”, afirma Blanco.

A El bramido de Düsseldorf hi ressonen algunes de les qüestions que Blanco ja va abordar a Tebas land, l’espectacle sobre un dramaturg i un parricida que va poder-se veure el 2014 al Temporada Alta i l’octubre passat al TNC. Les dues obres són autoficcions encapçalades per un alter ego de Blanco que, en el cas d’ El bramido de Düsseldorf, interpreta Gustavo Saffores. Per explorar temes com els crims en sèrie, l’erotisme, la violència i el misticisme, l’espectacle transita entre tres escenaris possibles. Cadascun dona una resposta diferent a la incògnita sobre què hi fan el fill i el pare, interpretat per Walter Rey, a Düsseldorf. La primera hipòtesi estableix que el dramaturg està escrivint el catàleg d’una exposició sobre Peter Kurten, el primer assassí en sèrie del segle XX. “Cada segle té un tipus d’assassí -diu Blanco-. El del segle passat és l’assassí en sèrie, perquè respon a una època de producció industrialitzada i morts en massa, sobretot durant la Segona Guerra Mundial”.

En una altra de les possibilitats, el protagonista visita Alemanya per escriure un guió d’una pel·lícula porno, una situació que Blanco utilitza per parlar “de l’eros, la passió i la sexualitat”. En el tercer escenari de l’obra, el dramaturg s’ha convertit al judaisme i és a Düsseldorf per circumcidar-se. “Així tracto la recerca del més enllà i la llei divina”, diu el dramaturg. Per saltar d’hipòtesi en hipòtesi, l’obra utilitza un conjunt de personatges, com la restauradora d’armes de l’assassí en sèrie i la productora de films pornogràfics. Tots els interpreta Soledad Frugone, que fa un exercici “d’encarnar molts papers sense deixar de ser sempre la mateixa dona”, puntualitza Blanco.

“És com estar jugant al Barça”

El dramaturg s’ha convertit els últims mesos en un dels autors llatinoamericans recurrents a la cartellera catalana, amb la Kassandra del TNC però també amb Tebas land i Cartografía de una desaparición, que s’han vist les últimes setmanes al mateix teatre. Blanco està encantat amb la rebuda de Barcelona i diu que, per a ell, ja s’ha convertit en una ciutat d’acollida. Però sobretot celebra que Sergi Belbel sigui el director de Kassandra. “Tenir una obra a Barcelona dirigida per Belbel és com estar jugant al Barça”, afirma.

stats