S'estrena la pel·lícula perduda de la propaganda nazi
Arriba als cinemes Gueto , un documental que revela material inèdit filmat pels soldats alemanys al gueto de Varsòvia. El film, de Yael Hersonski i guanyador al Festival de Sundance, indaga en l'aparell de propaganda nazi.
Barcelona.El 1939 Leni Riefenstahl va ser capaç de gravar amb una extraordinària paciència la massacre dels nazis a Konskie. Fos o no conscient que acabaria sent recordada com la cineasta de la propaganda nazi, amb la seva recerca de la bellesa del cos i l'harmonia, ningú pot negar que tenia un gran talent com a cineasta i documentalista. Era una peça molt important del poderós aparell de propaganda de Hitler, però no l'única.
Després de la Segona Guerra Mundial els aliats van trobar una pel·lícula de seixanta minuts que duia l'etiqueta de Gueto en uns arxius del Tercer Reich. Més de quaranta anys després, el 1998, en una base militar nord-americana es va descobrir una altra cinta en la qual apareix un operador de càmera preparant la posada en escena de les imatges sobre el gueto de Varsòvia que es poden veure a la pel·lícula trobada el 1945.
El cineasta Yael Hersonski va localitzar un dels càmeres alemanys i cinc supervivents del gueto que van ser testimonis de la filmació. Amb les entrevistes, les bobines dels nazis, els informes de les SS i les notes del diari personal d'un dels líders jueus dins el gueto va elaborar Gueto, la pel·lícula perduda de la propaganda nazi , que s'estrena aquest dimecres als cinemes. Guanyador del Festival de Sundance, el documental revela fins a quin punt les escenes van ser dirigides. L'objectiu dels nazis era convèncer la població que els jueus realment es mereixien el que els estava passant. És esfereïdor veure el contrast entre les escenes de dinars fastuosos i les imatges de patis interiors plenes d'excrements. O les dones ben alimentades que miren amb menyspreu infants cadavèrics o cossos abandonats.
