18/10/2015

Set pistes per entendre ‘Puresa’

2 min
Puresa, la cinquena novel·la de Jonathan Franzen, ha sigut traduïda per Ferran Ràfols Gesa.

BarcelonaCom ja va passar amb Llibertat (Columna, 2011), Jonathan Franzen va vendre el projecte de la seva pròxima novel·la en un document de quatre pàgines en què avançava una petita part de l’argument. Han passat tres anys des de llavors, i les gairebé 800 pàgines de Puresa demostren que l’escriptor aborda cada projecte amb un rigor quasi malaltís.

La novel·la arrenca a Felton, Califòrnia, parlant d’una noia jove, la Pip -abreviació de Purity-, que després d’acabar la carrera ha de començar a pensar a tornar el préstec de 130.000 dòlars que deu a la universitat. La seva mare, hipocondríaca i depressiva, és incapaç de donar-li un cop de mà, així que ella ha de trobar una feina com més aviat millor.

1. PATERNITAT. La Pip mai ha sabut la identitat del seu pare. Una de les seves obsessions és descobrir-la. Com que sap que no rebrà cap mena d’ajuda de la seva mare -s’hi nega en rodó-, decideix entrar com a becària en una organització que filtra secrets d’interès públic, el Projecte Sunlight.

2. AMOR. La protagonista de Puresa viu en un apartament gestionat per l’Stephen, del moviment Occupy. Ella n’està enamorada, però l’home està casat i la considera la seva filla. Aquesta és la primera història d’amor disfuncional de la novel·la, en què abunden les relacions de parella conflictives i que acaben malament. En una la periodista Leila Helou manté una relació amb un director de diari, Tom Aberant, mentre, en paral·lel, continua assistint el seu marit en cadira de rodes, un escriptor alcohòlic a qui de tant en tant encara satisfà sexualment.

3. INTIMITAT. L’home que dirigeix messiànicament el Projecte Sunlight és Andreas Wolf. D’origen alemany, necessita que el món el percebi com una persona pura i perfecta, però arrossega uns quants secrets des de la infantesa a l’Alemanya comunista. El trauma s’origina quan la mare, la Katya, li ensenya els genitals quan el noi té set anys.

4. SOCIALISME. La República del Mal Gust: així és com Franzen bateja el socialisme en què creix Andreas Wolf. Després de la caiguda del Mur, l’ambiciós jove aprofitarà el moment de desconcert per convertir-se en portaveu del Comitè Ciutadà que demana la supervisió dels arxius de la Stasi. Wolf s’autoerigeix com l’escollit que ha de portar “la llum del sol” al món.

5. PERIODISME. La manca de viabilitat i la gratuïtat de la informació han dificultat la supervivència del periodisme d’investigació. Franzen el defensa a través de la parella formada per la Leila i el Tom. Ella investiga què ha passat amb un cap nuclear que mai hauria d’haver sortit de la base militar on era.

6. ART. L’Anabel, la primera dona del Tom, és una vegana filla d’un multimilionari que practica un art de denúncia contra tot el que odia, tan alliçonador com insípid. La creació no li impedeix ser una torturadora psicològica de primer nivell.

7. CRIM. Una de les trames importants del llibre -que no es pot avançar- té a veure amb un assassinat a cops de pala i l’enterrament del cadàver en un jardí. El crim no tindrà les conseqüències esperades, però condicionarà la vida de l’assassí.

stats