Sexe i censura a la Filmoteca

La cineasta porno Erika Lust obre un cicle dedicat a les pel·lícules mutilades pel seu contingut eròtic

El cinema pornogràfic mostra sexe explícit, però a partir d’aquesta premissa la imaginació pot engendrar històries i estètiques molt diverses. La cineasta d’origen suec i resident a Barcelona Erika Lust és directora de cinema porno, però assegura que la irriten les pel·lícules X que produeix la gran indústria o el material que circula per internet: “És molt desagradable. En molts d’aquests films la dona es disfressa d’adolescent i en les escenes sexuals sembla que l’home castigui la dona. No hi ha erotisme, tot són postures i tècniques”. Des del 2004 Lust filma un cinema alternatiu, amb “més emocions”, diu, i convida el públic a ser un consumidor responsable: “Com quan vas a la botiga i et preocupes d’on vénen els aliments, o esculls un restaurant petit i acollidor i no el McDonald’s, amb el cinema pornogràfic també t’hauries de preocupar de qui hi ha darrere una pel·lícula”, assegura. Erika Lust inaugura el cicle Les escletxes de la censura de la Filmoteca amb els curtmetratges XConfessions.

Comencen els cicles de cinema a la fresca

El projecte de XConfessions va néixer fa tres anys. “Cada vegada que anava a un festival o esdeveniment, se m’acostava gent amb moltes ganes de compartir les seves fantasies eròtiques”. Lust va decidir convidar tothom a enviar-li les seves històries i, després, ella els va posar guió i les va filmar. Els somnis de molts dels que participen a XConfessions tenen a veure a involucrar terceres persones, sigui en un paper actiu o com a voyeurs, la infidelitat o els jocs de poder. “Em va sorprendre, però, la creativitat de molts dels que em van escriure”, diu Lust. “Les noves generacions tenen una sexualitat més fluïda, estan més oberts a provar coses noves”, afegeix. Assegura que entre el seu públic hi ha un 60% d’homes i un 40% de dones.

Autocensura i censura estatal

De l’1 de juliol fins al 31 d’agost, dins el cicle Les escletxes de la censura de la Filmoteca, es podran veure un total de 39 títols que tenen a veure amb la sexualitat i l’erotisme. Tots van ser estrenats entre els anys 30 i els 70. Molts van ser víctimes de l’autocensura que va imposar el detallat codi Hayes, creat pels productors cinematogràfics nord-americans per evitar que els escàndols afectessin l’èxit comercial de les seves pel·lícules. D’altres van patir les tisorades de la censura d’estats dictatorials, democràtics o revolucionaris. Es projectaran films mutilats i films no estrenats per uns censors que temien les carícies, l’epidermis femenina o els petons entre persones del mateix sexe o de races diferents. “Hem volgut reflexionar sobre aquesta tensió contínua que hi ha en aquests films”, explica el director de la Filmoteca, Esteve Riambau. Entre les pel·lícules que es passaran a la Filmoteca destaca Baby Doll (Elia Kazan, 1956), que a Espanya no es va poder veure fins 30 anys després de la seva estrena; El diable és una dona (Josef Von Sternberg, 1955); El buf al cor (Louis Malle, 1971); Saló o los 120 días de Sodoma (Pier Paolo Pasolini, 1975), i la recent The invisible woman (Ralph Fiennes, 2013).

La Filmoteca també recuperarà Corten veintiún metros de chinos, un treball titànic de Ferran Alberich que recull 150 casos que mostren el modus operandi dels censors franquistes. Alberich va identificar 6.000 talls en 1.500 pel·lícules. El material censurat, que va des del 1964 fins al 1977, ocupa 120 rotlles. “Alberich va localitzar tot aquest material a les dependències del ministeri de Turisme i Informació, un departament ministerial de l’Espanya franquista. És molt interessant perquè permet col·locar-se en la mentalitat perversa dels censors”, detalla Riambau. Les tisores censores van eliminar, per exemple, molts dels diàlegs de Patton. Un era la conversa d’una dona amb el seu marit: “Fem menys l’amor que en una pel·lícula espanyola”.

Cinema porno primitiu

I qui vulgui contrastar els desitjos sexuals que mostraran els moderns curts d’Erika Lust amb els somnis eròtics que projectaven els cineastes o aficionats de principis del segle passat, pot veure el singular A history of the blue movie / Història del cinema porno (1970),en què l’historiador Alex de Renzy explica l’art de les primeres pel·lícules pornogràfiques. Hi ha moments força irònics, com un enfrontament entre dos penis i un penis que marxa corrents, lluny del seu amo.

Més continguts de