MÚSICA

Shakira: els seus malucs ho poden tot

La colombiana repeteix amb el seu El Dorado World Tour al Sant Jordi

Per fi va poder complir amb els seus fans. “Gràcies per esperar-me”, va dir la cantant Shakira a l’inici del concert d’aquest divendres a Barcelona. Alguns havien guardat l’entrada més de 7 mesos, quan la van comprar per veure la colombiana el 25 de novembre (els que van comprar l’entrada per al 26 aquest dissabte tenen la seva oportunitat en la segona data al Palau Sant Jordi). Malauradament aquells xous es van haver de suspendre per una afecció a les cordes vocals de l’artista.

I com si volgués compensar per l’espera, la colombiana va aparèixer a l’escenari amb força, fent saltirons i entonant els primers versos d’ Estoy aquí, un hit que es remunta al 1995. Doncs era allà i les gairebé 18.000 persones convocades que van omplir l’aforament del recinte de Montjuïc van esclatar d’eufòria.

Primeres corregudes per un escenari amb una gran passarel·la, primers jocs de malucs, primeres coreografies sincopades. I primeres frases en català: “Bona nit, Barcelona”. Després en vindrien moltes més. “Que maco tenir-vos tan a prop”, va dir després de Loba, una trepidant cançó d’electro-pop, ballable i tribal, que juntament amb el rock-pop de Si te vas van ajudar a mostrar la paleta d’estils que s’anirien combinant al llarg del concert, juntament amb algunes balades, els ritmes urbans, la bachata, el reggaeton i el trap, protagonistes del seu últim disc, El Dorado (2017), que, a més a més, dona nom a la seva actual gira mundial.

Precisament, gran part del repertori es va basar en les seves noves composicions. Van sonar Perro fiel, cantada a duo amb el cantant de reggeaton Nicky Jam -la veu del qual sonava pregravada-, la balada Nada, la contagiosa Me enamoré -dedicada al seu company, Gerard Piqué, present al concert-, la lluminosa Amarillo i la sensual Chantaje -a duo amb un Maluma en versió enllaunada-, que va ser molt aplaudit i corejat per la concurrència. Això, sí, La bicicleta, al bis, el va superar.

Al llarg de les gairebé dues hores de concert, la colombiana també va anar rescatant hits d’una trajectòria de més de dues dècades. Així, Inevitable, , La Tortuga, Antología, Can’t remember to forget you, Loca, Rabiosa, Hips don’t lie... van complir àmpliament les expectatives d’un públic que va gaudir d’un concert ple de matisos, dinàmiques i referències tribals, com les celebrades Suerte (Whenever, whenever) i Waka waka, on Shakira va fer gala del seu domini de la tècnica de la dansa del ventre. Els moviments del seu cos van permetre a la cantant mostrar-se empoderada i liderar ella sola l’espectacle. No hi havia ni ballarins ni elements visuals que teatralitzessin l’espectacle en excés. Els seus malucs i les seves contorsions ho podien tot.

Etiquetes

Més continguts de