Cultura 22/02/2018

"L’art ha d’incomodar. Si és complaent no fa la seva funció”: reaccions del sector a la censura a Arco

La retirada de l'obre de Santiago Sierra sobre sacseja la fira madrilenya

A.r.t.
2 min
'Presos polítics a l'Espanya contemporània', abans que fos retirada d'Arco.

MadridEl prestigi i la posada en valor de l’art contemporani polític són més digeribles quan les problemàtiques que aborden les obres queden llunyanes. Només així es pot entendre la incomoditat que generava ahir entre diversos professionals del món de l’art parlar dels presos polítics del Procés amb motiu de la retirada de la fira Arco de l’obra de Santiago Sierra Presos polítics espanyols contemporanis, al marge que el cas els va agafar per sorpresa i eren molt buscats pels periodistes.

“El tema és el menys important”, deia Ferran Barenblit, el director del Macba, que va arribar al museu després de la polèmica per la retirada de l’escultura de Joan Carles I sodomitzat de l’exposició La bèstia i el sobirà. “Hem de defensar que no hi ha temes dels quals l’art no pugui parlar. L’art ha d’incomodar. Si és complaent no fa la seva funció”, diu. Per a Barenblit, aquesta defensa l’han de fer tant els artistes i els galeristes com les administracions: “Els polítics han de defensar l’art com un lloc de creixement per a tota la societat”.

Les línies vermelles de l’art

El director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel, coincideix amb Barenblit i creu que la retirada de l’obra ha provocat l’efecte contrari al que volia Ifema: “Suposadament la intenció de la retirada era l’obra, però l’han inflamat. La peça obria el debat, que continuarà amb l’obra a la paret o no”, afirma. Per a Daniel, aquest episodi també treu a la llum les línies vermelles de l’art i el seu sistema: “Sempre hi ha límits, i el paper dels artistes és trobar-los perquè els puguem veure. Ara que els veiem no podem dir que no hi són”.

Les obres de Santiago Sierra han aixecat polseguera en contextos tan diferents com la Biennal de Venècia i la ciutat alemanya de Pulheim, on va recrear l’interior d’una càmera de gas en una sinagoga. Pel que fa a Espanya, l’any 2012 va organitzar un seguici fúnebre per la Gran Via de Madrid amb els retrats dels presidents de la democràcia cap per avall. Ara ha demostrat que quan toca un tema d’actualitat les reaccions són encara més fortes. Fins i tot la seva galerista, Helga de Alvear, va qüestionar la peça censurada. “S’han dit ells mateixos presos polítics”, va dir.

Criden l’atenció les reaccions de professionals de nivell internacional com María de Corral, que va dirigir la Biennal de Venècia l’any 2005, i Manuel Segade, que va ser el comissari del pavelló espanyol l’any passat i que dirigeix el centre d’art CA2M, a Móstoles. Tant l’un com l’altre van retreure als mitjans que dediquessin tanta atenció a Sierra. “Hi ha una part que és denúncia i l’altra épater le bourgeois ”, va dir Corral.

stats