Publicitat
Publicitat

INSTITUCIONS

Sintaxi accidental del cuc de l'angoixa

El cuc havia tornat. En deia el cuc però en realitat era un forat insondable i probablement fosc que se li obria des de la boca de l'estómac fins a un fons invisible que suposava negre. Un forat que xucla l'energia i per on cauen els pensaments i que expandeix la seva intangible influència cap a la resta del cos convertint el més petit moviment en un exercici perillós. Res serveix de res. Qualsevol temptativa fracassa i el forat estén el seu domini i bloqueja la raó. Un got d'aigua. Un altre got d'aigua. I un altre. Però no hi ha estratègia en contra. Ni menysprear-lo ni estimar-lo. La seva presència és innegociable i el seu poder inabastable. El forat es menja el present i el futur immediat perquè tot en aquest moment és immediat. Un forat negre de l'univers personal que devora fins que redueix el cos a un garbuix de sensacions equívoques. Un terratrèmol constant al pit. Intenta menjar un grapat de cigrons. Molla de pa o galetes. Res omple l'invisible conducte que puja pel coll fins al cap i converteix el cervell en un galimaties de fils entrecreuats que es mouen com els cucs d'una palangana que es refreguen els uns amb els altres. Com escriure una paraula? Lluitar. I un raig de sol que escalfa, i el cuc que es mou i puja per la gola com si volgués treure tot el que hi ha al cos. Acceptar. I després acceptar encara més i conservar una ínfima esperança. I arriba el moment desitjat. Fins que torni el cuc. No li serveix de res ser psiquiatra.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT