Sis claus per entendre el cinema de l'era digital
Àngel Quintana, un habitual de les publicacions cinematogràfiques més prestigioses de l'Estat, estableix els paràmetres del cinema de l'era digital a l'assaig Después del cine (Acantilado).
BARCELONAEl fundador de l'editorial Acantilado, Jaume Vallcorba, ja va treballar amb Àngel Quintana l'any 2003, quan van publicar junts l'assaig Fábulas de lo visible. Tant l'editor com el crític de cinema i professor de la Universitat de Gironaes van guanyar uns quants copets a l'esquena. Però les conclusions que en el seu dia es van considerar canòniques tenien una vigència fugissera i resulta difícil fer-les encaixar en l'actual camp de batalla. Per tal d'apuntalar els anacronismes d'aquest primer estudi, Vallcorba i Quintana han tornat a arremangar-se per fer un nou assaig, Después del cine. Imagen y realidad en la era digital.
1. Edison guanya la partida
El cinema ja no es consumeix de manera col·lectiva
Just abans que els germans Lumière patentessin el cinematògraf l'any 1895, tenien un competidor: Thomas Edison. Els Lumière van vèncer perquè proposaven el cinema com una activitat de consum col·lectiu. "Amb el temps el model que s'ha imposat s'assembla més al cinetoscopi d'Edison -diu Quintana-. En comptes d'anar al cinema, la gent es queda a casa. Un veu una sèrie en DVD, l'altre navega per PelisYonquis i l'altre mira vídeos del YouTube".
2. Un exemple: 'Demonlover'
Olivier Assayas mostra com ha evolucionat la indústria
Les majors com Sony es dediquen a produir films i també a desenvolupar la tecnologia necessària no només per reproduir-los, sinó també per descarregar-los il·legalment. Quintana ho explica a través de la faula futurista d'Olivier Assayas Demonlover, un film sobre una xarxa internacional d'empreses que barregen la realitat virtual i la pornografia a través de la xarxa.
3. El triomf de l'amateur
De l'assassinat de Kennedy a la mort de Gaddafi
"L'assassinat de Kennedy va ser rodat per un professional -argumenta Quintana-. En canvi, les execucions de Saddam Hussein i Gaddafi estan filmades per un amateur. És un dels símptomes de l'era digital".
4. Els genis de la nova era
Alguns cineastes com David Lynch fan de la necessitat virtut
No n'han faltat d'apocalíptics que veiessin aquesta nova etapa de la història de la imatge com la fi del cinema. Però el digital ha obert una nova via d'investigació estètica que ha revolucionat la feina de molts cineastes. Àngel Quintana es fixa en el treball de les textures que David Lynch va fer en la seva última pel·lícula, Inland Empire. A la llista s'hi afegeixen cineastes com Jean-Luc Godard, Apichatpong Weerasethakul i Wang Bing.
5. Què és realitat i què no?
'Happy feet' i 'Avatar': 80% d'animació, 20% d'acció real
"En l'era digital tothom pot crear una realitat impostada -explica Quintana-. No és cap bestiesa que s'hagin desenvolupat mètodes per dilucidar quines imatges han estat corregides amb Photoshop". Però els grans exemples de Quintana són els blockbusters com Happy feet o l'Avatar de James Cameron. "Tenen una gran precisió documental -jutja el crític-. El moviment dels pingüins de Happy feetés molt realista. Tanmateix, només un 20% de la pel·lícula és acció real; la resta, tot animació".
6. Qui va al cinema ara?
Comprar una entrada forma part de la cadena de marxandatge
Va ser als anys 70 amb La guerra de les galàxies que es va posar de moda fer ninotets per promocionar les estrenes. Avui dia, el públic de les sales és eminentment infantil. "Per als nens, veure la pel·lícula forma part de la cadena de marxandatge", conclou Quintana.
