Sixena també denunciarà la pèrdua dels murals de l’absis

BarcelonaMentre aquest divendres al matí té lloc la primera visita guiada al monestir de Sixena, amb tota la comitiva oficial, inclòs el president de l’Aragó, ja es prepara un nou cas judicial relacionat amb l’art del monestir de Santa Maria: l’ajuntament de la localitat denunciarà la desaparició de les pintures murals de l’absis. Ho ha assegurat Jorge Español, l’advocat de Vilanova de Sixena en els casos que enfronten l’Aragó i Catalunya, arran de la notícia que va publicar ahir l’ARA. “L’Ajuntament ha fet un seguiment de totes les peces i pintures que faltaven i porta mesos redactant la denúncia per aquests fets”, explica. L’objectiu d’uns preparatius tan prolongats és que la denúncia inclogui el màxim d’informació i la més actualitzada sobre el cas. “No només falten aquestes pintures de l’absis, hi ha moltes més coses del monestir de Sixena que s’ha d’investigar on han anat a parar. El valor dels murals de l’absis pot estar al voltant dels 4 milions d’euros i, naturalment, l’Aragó i l’Ajuntament de Sixena els buscaran fins a trobar-los, tornar-los al monestir i posar els culpables a disposició de la justícia”, subratlla el lletrat.

Les pintures de la sala capitular del monestir estan conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). El museu també conservava 16 fragments decoratius que envoltaven les escenes de l’absis, fins que va haver-los de retornar provisionalment a l’Aragó al juliol. Per aquest motiu, Español va deduir que la resta de murals de l’absis també han de ser al museu i va acusar els seus responsables d’haver-les perdut en un article titulat “El museu que extravia obres”, publicat a l’ Heraldo de Aragón el 18 de gener. Segons afirmen fonts del MNAC, “les pintures de l’absis mai han estat al museu” i vinculen aquesta desaparició a les vicissituds patrimonials de Sixena: “És una altra mostra que, sense la protecció del museu, els béns que hi havia al monestir han desaparegut”.

Precisament l’experta que ha estudiat les pintures de l’absis recentment és Monsterrat Pagès, conservadora de pintura mural romànica del MNAC fins fa pocs mesos. Pagès va exposar les seves hipòtesis sobre la desaparició de les pintures al llibre Pintura mural sagrada i profana, del romànic al primer gòtic (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012), en què apunta que van ser arrencades entre els anys 50 i 60 i venudes. L’experta també relaciona la pèrdua dels murals de l’absis amb un ofici de la direcció general de Belles Arts al president de la Diputació Provincial d’Osca del 17 de febrer del 1951, segons el qual la responsabilitat de conservar-les recau en les autoritats oscenques. S’hi pot llegir el següent: “Aquesta direcció general ha resolt accedir al que sol·licita la Diputació Provincial d’Osca i, en conseqüència, autoritzar-la per a l’arrencament, consolidació i restauració de les pintures del monestir de Sixena que encara es troben en les seves ruïnes [...]. Totes quedaran sota la custòdia de la Diputació Provincial oscenca fins al moment que, restaurat el monestir, s’hi traslladin per a la seva conservació i la decoració de l’església i la sala capitular”. Per a Pagès, els arrencaments de l’absis es devien produir a partir d’aleshores.

La data de l’arrencament, a debat

La bibliografia històrica que acompanya les pintures de l’absis és escassa i a vegades confusa. Pel que fa a la data de l’arrencament, Jorge Español discrepa amb la hipòtesi de Montserrat Pagès: “És difícil creure que aquestes pintures estiguessin arrencades l’any 1960 perquè Joan Ainaud de Lasarte, que aleshores era el director del Museu de Barcelona, deia en una sol·licitud que va fer a la direcció general de Belles Arts el 21 d’abril del 1961 que les pintures estaven protegides, perquè l’església del monestir tenia la coberta, i que només calia consolidar-les”. Tot i així, Español no descarta que Ainaud parlés de les sinòpies -les restes de pintura que queden damunt el mur després d’un arrencament-. En qualsevol cas, el text és poc concret: “Dins l’església hi havia pintures al cor, en un lateral i a l’absis, el text no especifica a quines fa referència, i ja s’hi havien fet arrencaments”, explica el conservador del Museu de Lleida, Alberto Velasco. També crida l’atenció que al costat d’aquest paràgraf hi ha escrit a mà aquest text: “Autoritzar o arrencar-les i que es dipositin al Museu d’Osca fins que es determini el seu emplaçament definitiu”.

En qualsevol cas, la venda hauria sigut il·lícita, seguint l’argumentari actual de la jutge d’Osca, ja que el monestir era monument nacional des de l’any 1923 i això implica que els seus béns no es poden disgregar. No s’han trobat proves que les monges demanessin permís al bisbe per vendre-les. “Unes pintures com aquestes no passen desapercebudes. No són una talla ni una taula d’un retaule, sinó peces de dos o tres metres -subratlla Velasco-. Si estiguessin a les reserves d’algun museu de l’Estat, algun estudiós ja les hauria vist i les hauria publicat. És com buscar una agulla en un paller”.