Sixena: massa tard per al diàleg

LleidaUn debat sobre el litigi de les peces d’art del monestir de Sixena va posar ahir cara a cara les dues visions contraposades del conflicte. La iniciativa de la Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida va servir per constatar que les postures continuen més allunyades que mai. Ho deixava clar el periodista d’Osca Rafael Bardají (de l’ Heraldo de Aragón ) a l’inici del debat: “Hi ha hagut un diàleg de sords sempre que hi ha hagut un intent d’acostament i això ha fet extremar les posicions”. La idea es va repetir al llarg de la xerrada, en què participaven, per la part catalana, l’historiador del Museu de Lleida Alberto Velasco i el periodista Francesc Canosa, col·laborador de l’ARA; i per la part aragonesa, Bardají i l’historiador Juan José Nieto. Canosa va encendre els ànims en referir-se al conflicte de Sixena com “una història d’ossos, de memòria, de dinamitar la Corona Catalanoaragonesa”. El comentari va crispar l’historiador aragonès, que advertia: “Jo he vingut aquí a parlar d’art i no de nacionalisme”.

La moderadora del debat reconduïa el diàleg centrant-se en el factor mediàtic del conflicte. Velasco reconeixia que en l’últim any han fet “un doble exercici: de responsabilitat com a tècnics d’un museu i de divulgació per fer arribar inputs als ciutadans que no eren damunt la taula”. Per a Canosa, “Sixena és com una sèrie de televisió. És com Twin Peaks, res té sentit i no té final”.

Hi ha dues causes obertes pel cas Sixena. La primera afecta 97 objectes del monestir que van ser venuts a la Generalitat i que un jutge ha ordenat que es retornin a l’Aragó preventivament: les 53 peces que estaven a les reserves del MNAC s’hi van enviar fa gairebé un any, però Catalunya es nega a fer el mateix amb les obres que s’exposen al Museu de Lleida per no fracturar la seva col·lecció. L’altre procediment afecta les valuoses pintures murals que són al museu català com a préstec de la comunitat eclesiàstica i que el jutjat també obliga a retornar provisionalment, cosa que la Generalitat es nega a fer pel risc de fer-les malbé.

El trasllat d’aquestes pintures és un dels motius de controvèrsia al debat. Segons Velasco, “els dos principals especialistes en aquest tema han dit que no es poden moure i portar cap a Sixena”. “A més, el monestir no reuneix les condicions requerides per acollir aquestes obres”, afegia. El periodista Rafael Bardají responia, enfadat: “Amb el que estàs dient ara sembla que hi ha un sentiment de superioritat, com si els aragonesos fóssim ximples i no sabéssim fer les coses bé. Jo crec que els nostres tècnics es mereixen un respecte”. Velasco insistia: “Per fer les coses bé hi ha d’haver diàleg i de moment els tècnics de la Diputació General de l’Aragó no han parlat amb els seus homòlegs del MNAC per veure quina situació de conservació preventiva tindrien les pintures murals”.

Amb una nova concentració, la Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida va reiterar ahir el seu compromís per mantenir la unitat de les col·leccions d’art dels museus catalans. Ahir feia un any de la presentació de la campanya Els museus no es toquen, que ha aconseguit l’adhesió de diverses institucions catalanes en defensa d’unes obres que s’han pretès “blindar”, diuen, amb accions com la transformació del Museu de Lleida en museu nacional. Al vespre, el president de la Plataforma d’Entitats, Xavier Quinquillà, destacava “el fet simbòlic que es faci a Lleida una xerrada que té com a objectiu generar diàleg’’. Ara bé, els quatre ponents només es van posar d’acord en una cosa: “Ja és massa tard per al diàleg”.