L'última estratègia de Sixena: l'Ajuntament diu ara que les pintures no es van cremar

El consistori estudia presentar una demanda milionària contra la Generalitat per danys als frescos

L'Ajuntament de Vilanova de Sixena estudia presentar una demanda milionària contra la Generalitat de Catalunya, a qui acusa de provocar danys irreparables a les pintures murals que estan exposades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a l'espera d'una sentència judicial que estableixi si han de ser traslladades a l'Aragó. Segons ha explicat l'advocat del consistori, Jorge Español, a diversos mitjans aragonesos, l'Ajuntament disposa d'un nou informe que qüestiona la retirada i trasllat dels frescos el 1936 després d'un greu incendi provocat pels anarquistes. 

9 claus per entendre el litigi pels béns del monestir de Sixena

L'autora de l'informe, la professora de la Universitat de València María Gómez Rodrigo, argumenta que els frescos "mai van ser objecte de l'acció directa de l'incendi" i defensa que la retirada i trasllat "eren innecessaris". Segons Rodrigo, "no hi va haver flames a l'interior de la sala capitular [on s'ubicaven les obres] perquè, en cas que fos així, els frescos presentarien una sèrie de fumats que no tenen". Aquestes afirmacions s'oposen als diversos estudis encarregats pel MNAC a sis institucions científiques i que conclouen que les pintures van patir una transformació química a causa de l'incendi, que va alterar el color i la composició dels pigments, entre altres conseqüències. 

En el mateix informe, Rodrigo defensa que la retirada i el trasllat de les pintures el 1936 van ser "incorrectes" i que els frescos "van ser colpejats i fracturats" per part dels operaris de la Generalitat. Així mateix, justifica que "l'estat actual dels murals no és conseqüència del suposat incendi sinó del tractament aplicat durant la retirada de les obres, que és irreversible i ens ha privat de la joia més gran de Sixena".

L'Ajuntament diu que el foc es va simular

L'advocat de l'Ajuntament dona per bona la idea que el foc no va afectar les pintures i, a més, suma una nova teoria. Segons Jorge Español, el tècnic de la Generalitat i historiador de l'art Josep Gudiol –a qui van encarregar de conservar les pintures després de l'incendi el 1936– va simular el deteriorament de les obres per poder-les arrencar. L'alcalde de Vilanova de Sixena, Alfonso Salillas, dona crèdit a aquesta teoria. En declaracions a Aragón TV, Salillas afirma que Gudiol "no tenia tan bona voluntat" i que "va ordenar enderrocar la part alta del monestir perquè tingués un aspecte ruïnós i tothom cregués que s'havia cremat".

La teoria de l'Ajuntament de Sixena contradiu també el testimoni de Josep Gudiol, que va deixar escrites les seves intervencions en diversos informes. Als documents de l'època, Gudiol explica que va ordenar l'enderroc de l'enteixinat de fusta de la sala capitular després de l'incendi per garantir la seguretat dels operaris implicats en la tasca de traslladar les obres. Per poder salvar les pintures, Gudiol va fer una campanya de recaptació de fons i va retirar els murals amb l'ajuda de gent del poble.