Soderbergh omple d'acció Els carrers de Ciutat Vella
S'estrena el thriller barceloní de Steven Soderbergh. Amb una llarga seqüència rodada als carrers del Barri Gòtic, el film és un distret vehicle per al lluïment de la lluitadora d'arts marcials Gina Carano.
BARCELONA.Fa cosa d'any i mig va sonar el telèfon de Michael Fassbender. Era Steven Soderbergh: "Michael, et suposa cap problema pegar-li a una noia?", va etzibar-li. L'actor s'ho va pensar un moment i va contestar que no. Aquesta resposta va aclarir el camí per formar part del repartiment d'Indomable , el nou film del director de Traffic . El que Fassbender desconeixia és que la feina no consistia només a ventar-li bufes a una noia, sinó més aviat a ser atonyinat per l'actriu més atlètica i fornida de tot Hollywood.
Gina Carano, protagonista d' Indomable , que avui s'estrena, és una campiona d'arts marcials que es va fer popular als Estats Units arran de participar al programa American gladiators . Soderbergh la va veure un dia a la televisió i se li va encendre la bombeta: amb una dona així es podien rodar seqüències d'acció d'un realisme impossible d'aconseguir amb qualsevol altra actriu.
Dit i fet, el director va dissenyar un vehicle a la mida de les possibilitats de Carano: generós en seqüències de lluita, persecucions i fugides, i poc exigent en l'aspecte dramàtic, una història de venjança entre els membres d'un grup d'operatius paramilitars que treballa per al govern dels Estats Units. El dispositiu no es desmarca gaire del cànon del cinema d'acció modern més o menys instaurat per la Trilogia de Bourne , però es beneficia d'una posada en escena vibrant i orgànica, d'una vivesa quasi documental, aprofitant la naturalitat amb què Carano i els seus companys de repartiment s'estomaquen amb entusiasme.
Indomable és un dels treballs més lleugers de Steven Soderbergh, en la línia de la trilogia encetada per Ocean's eleven o Un embolic molt perillós , la seva primera col·laboració amb George Clooney. El director ha passat de ser l'enfant terrible del cinema independent ( Sexe, mentides i cintes de vídeo ) a convertir-se en una vaca sagrada del Hollywood actual, que aprofita el seu estatus per alternar projectes amb pretensions com el remake de Solaris o el díptic sobre el Che amb divertiments com Indomable . En l'últim Festival de Berlín, però, Soderbergh va anunciar un canvi de rumb en favor d'aquest últim tipus de cintes. "No crec que el món necessiti més pel·lícules serioses meves", va afirmar.
Barcelona de cinema
Els espectadors catalans poden trobar un incentiu afegit a Indomable , en què Soderbergh porta els seus personatges a disparar ràfegues de metralladores i perseguir-se a tota pastilla pels carrers del Barri Gòtic en una de les primeres seqüències de la pel·lícula. El director es va confessar al Festival de Berlín enamorat de Barcelona: "La ciutat més bonica que he visitat mai". Soderbergh volia fugir de la Barcelona "de postal", així que va evitar l'arquitectura gaudiniana i va situar l'acció en indrets de Ciutat Vella com la plaça Reial, el carrer Ample o la plaça George Orwell. A les seves mans, Barcelona llueix com a escenari cinematogràfic potent i creïble.
