BarcelonaA l’Argentina Soledad Pastorutti, que avui s’estrena a Barcelona amb un concert a l’Aliança del Poblenou (21.30 h) és una estrella des de fa més de vint anys, concretament des que quan tot just era una adolescent va vendre gairebé un milió de còpies del seu primer disc, Poncho al viento (1996). “Va ser una mena de fenomen”, recorda, sobretot perquè Soledad, la Sole, no feia ni pop ni rock, sinó música folklòrica, que a l’Argentina és un fil estilístic que lliga llegendes com Jorge Cafrune, Atahualpa Yupanqui, Mercedes Sosa i César Isella, a qui ella considera el seu “padrí”. Als anys 90 Pastorutti va assolir una repercussió comercial impensable per a algú que no vingués del pop o del rock. Va passar de ser coneguda a les províncies de l’interior, on omplia estadis, a triomfar també a Buenos Aires. “Vaig ser la primera artista del folklore dels 90 que va arribar a Buenos Aires amb aquella força, i vaig acabar sortint en programes de prime time i la meva música sonava a ràdios en les quals abans no es programava el gènere. Fins i tot es venien perfums amb el meu nom”, explica.
Nascuda a la província de Santa Fe el 1980, Soledad ha preservat l’estatus d’estrella amb una discografia generosa, combinant composicions pròpies amb el cançoner tradicional, el de cançons com Fina estampa, Río rebelde o Que nadie sepa mi sufrir, que “fins i tot va versionar Édith Piaf”. “ Río rebelde, que també va gravar Julio Iglesias, és un chamamé de Cholo Aguirre, un autor de la meva província”, precisa. Amb aquesta amplitud de repertori i discos com La raíz, compartit amb Lila Downs i Niña Pastori, es presenta ara a Barcelona, on espera que també hi hagi “públic que enyora” l’Argentina i que té ganes d’escoltar les seves cançons. “Fa un temps vam començar a somiar amb la possibilitat d’anar a Europa. També vam anar als Estats Units i a altres llocs de l’Amèrica Llatina. Soc una artista que guanya a l’escenari i sé que tinc ganes i energia per fer més coses. Almenys no vull quedar-me amb el dubte per no haver-ho intentat”, assegura.
Soledad, coneguda com l’Huracà d’Arequito, segueix arrelada al seu lloc d’origen, lluny del frenesí de Buenos Aires. I futbolera de mena, estarà pendent del Mundial de Rússia. “M’agradaria que la selecció hi fes un bon paper, sobretot per jugadors com Messi, que sent tan gran decideix jugar amb la selecció i exposar-se a la crítica. Una crítica que no entenc quan li fan a algú tan gran com ell”, diu.
