Somiant raboses i fardatxos

El cantautor Roger Mas recorda la figura de Pep Laguarda i el descobriment de 'Brossa d'ahir'

El 1997, quan jo tot just acabava de publicar el meu primer disc, em van deixar un vinil misteriós del 1977. Va ser Joan-Carles Doval, director de Picap, qui me’l va posar sobre la taula i em va dir: “A tu, que t’agraden tant Sisa i Riba i que a les teves cançons la natura hi és tan dominant, t’encantarà aquest disc”. Llegint a la carpeta que Pau Riba hi figurava com a productor i que Daevid Allen l’havia gravat al seu Banana Moon Observatory de Deià vaig saber que m’agradaria. I no m’equivocava gens.

Al vespre la primera cosa que vaig fer en arribar a casa va ser posar el 'Brossa d’ahir' de Pep Laguarda & Tapineria al giradiscos i deixar-me endur per aquella apoteosi folk hippy mediterrània amb tocs de psicodèlia. La música era fresca, gairebé naïf, com si fos una festa improvisada, però l’estupenda vivor de la llengua em va semblar encara més destacable. És un dels millors discos que he escoltat mai.

Mor Pep Laguarda, figura cabdal de la música valenciana

Més continguts de