Publicitat
Publicitat

El Sónar arriba a un nou sostre

El festival tanca la 24a edició amb 123.000 assistents, la xifra més alta de la seva història

Un dels Sónar més calorosos ha sigut també el que més públic ha aplegat: 123.000 assistents, un nou rècord per al festival, que supera els 115.000 de l’any passat i els 121.000 del 2013. No és un gran salt quantitatiu, sinó més aviat la confirmació de la tendència iniciada fa quatre anys amb el trasllat de les activitats diürnes a la Fira de Montjuïc. De fet, l’increment ha sigut especialment significatiu en el Sónar de Dia, que ha passat dels 46.500 visitants del 2016 als 61.000 d’aquest any. A més, també ha crescut el nombre de professionals del Sónar+D, de 4.700 a 5.500. A la nit, en canvi, hi ha hagut menys assistents, de 69.000 a 62.000, però cal tenir en compte que aquesta vegada dijous no hi ha hagut cap concert nocturn a l’Hospitalet. També s’estabilitza la procedència dels espectadors, amb un 52% de públic internacional, si fa no fa com l’any passat.

Com diu un dels directors del festival, Ricard Robles, el propòsit no és créixer per créixer sinó “enriquir els continguts” i eixamplar el perfil del públic. En aquest sentit, cal destacar tant la incorporació de l’escenari XS al Sónar de Dia com una programació sensible a les noves figures catalanes i espanyoles del trap, el dancehall i el hip-hop.

“Buscàvem una connexió amb públic més jove, i això ha passat amb els concerts de Bad Gyal, C. Tangana i Dellafuente”, diu un altre dels directors del festival, Enric Palau. Sí que s’hi ha vist gent més jove, sobretot amb Bad Gyal, però proporcionalment no tanta com la que apleguen aquests artistes en sales. Tanmateix, feia goig veure la intensitat amb què se seguien aquestes actuacions, especialment la de C. Tangana d’ahir al Dôme, perquè bona part del públic, que no era precisament adolescent, corejava les cançons. “ Nunca va haber otro igual ni que se me parezca ”, canta a Bolsas, i certament el R&B i l’alè romàntic del raper madrileny Antón Álvarez no té rival.

Públic “curiós i entregat”

Segons Palau, la sessió “sense concessions” que va oferir Björk dimecres va ser “un bon aperitiu del discurs artístic” d’un festival que ha tingut un públic “curiós i entregat” que ha gaudit tant dels “moments íntims com dels de celebració”. L’entrega és la recompensa que han rebut uns artistes que, tret d’alguna excepció, en general han ofert actuacions sòlides i han mostrat bona actitud en escena, i molts amb ganes gens impostades de comunicar-se amb el públic. Ahir mateix, propostes tan diverses com Anímic, C. Tangana, Thundercat, Bejo, Optimo, Matmos i Daito Manabe & Nosaj Thing van obtenir respostes entusiastes d’un públic que malgrat la xafogor a estones asfixiant va mantenir despertes la curiositat i les ganes de festa.

En el concert que va obrir el Hall, Anímic van donar l’opció de com acabar-lo: amb un tema lent o amb un de ràpid. La tria va ser el ràpid, perquè a les tres de la tarda ja hi havia ganes de guerra. Al Dôme, just abans de començar el xou, els nord-americans Matmos van demanar roba bruta, i un espectador els va donar uns mitjons que van anar a parar a la rentadora especial de càrrega superior que ocupava el centre de l’escenari. “És l’ Ultimate Care II ”, van precisar. Així es titula l’últim disc de Matmos, música extreta dels sons d’una rentadora, convenientment processats, esclar. A més, les pantalles permetien seguir tota la bugada. L’experiència, una més en el camí de la música concreta com a expressió poètica domèstica, va funcionar com a sessió experimental alliberada de pedanteria i amb moments rítmics que eren els més ben rebuts pel públic.

En el mateix escenari, el baixista nord-americà Stephen Bruner, àlies Thundercat, va demanar perdó pel retard abans d’engegar una frondosa actuació de jazz lliure i funk psicodèlic, invocant alhora Weather Report, George Clinton i el Miles Davis de la fusió, amb la veu en falset i una digitació tan vertiginosa com imaginativa. La imaginació també la manifestava en el vestuari: sandàlies blanques, mitjons negres i pantalons curts vermells. Per cert, va tenir el detall de recordar que era l’aniversari de Kendrick Lamar, un dels molts i influents artistes amb els quals ha col·laborat discogràficament.

La imatge va ser un dels elements fonamentals de l’impactant xou de techno del californià Nosaj Thing i el japonès Daito Manabe al Hall. Però en el Sónar no sempre cal l’element visual per triomfar. Al SonarXS, la tunisiana Deena Abdelwahed no la va necessitar per captivar amb una sessió de DJ remenant electrònica d’avantguarda, ritmes urbans i pinzellades àrabs.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT