MÚSICA

El Sónar ofega penes amb els versos de Stormzy i Vince Staples

El rap i el 'grime' creixen encara més en la primera nit d'un festival que no nota una prèvia plena de contratemps

Ara que el Sónar enfila una recta de quatre anys abans d'arribar a les tres dècades, no cal ser gaire despert per preveure que, quan el trio de directors faci balanç d'aquests anys, se'ls posarà cara de pòquer quan toqui repassar l'edició del 2019. I no només per un incòmode retard de calendari –un mes més tard de l'habitual– i la  vaga de ' riggers ', que quasi els deixa sense escenaris i en una posició dubtosa amb institucions i Fira de Barcelona, també per la baixa del que probablement era el cap de cartell d'un festival sense la brillantor de noms especialment cridaners.

Divendres, mentre se suposava que havia d'actuar al Sónar , el raper ASAP Rocky devia mirar les parets dels catorze metres quadrats de la seva cel·la en una presó sueca. Probablement devia pensar quin serà el seu pròxim moviment, després de dir que en un dels sistemes penitenciaris més avançats del món només li donaven de menjar una poma al dia. La qüestió és que amb el raper fora de joc, el Sónar es va moure de pressa per trobar-li substitut, i és possible que  Stormzy no tingui la fama cridanera del titular, però com a mínim està en la mateixa bona forma després d'arrasar a Glastonbury amb l'apadrinament de Chris Martin ( Coldplay ) en persona i  Jay Z en vídeo.

La veu reclama el protagonisme al Sónar

"La cultura mou el món sencer", li deia el senyor Carter en aquella missiva. I ell, que és tan llest, sap que Stormzy està removent el planeta. El seu ascens ha sigut fulgurant, primer fent tremolar les bases del 'grime' i després ampliant l'oferta a cada cop més riquesa de gènere. Al seu concert al Sónar va ser el d'un artista que amb només 25 anys està preparat per començar a dominar el negoci.

Agraciat amb un físic absolutament imponent, el de Croydon va començar amb una pluja de paraules clau ('First things first') per fer-nos viatjar a una festa clandestina a Tower Hamlets. No hi havia el públic que s'esperaria d'un cap de cartell, però les electritzants 'Mr Skeng' i 'Big for your boots' van despertar un personal que també va gaudir de l'Stromzy nostàlgic de mirades al rap dels noranta ('Cigarreres & Cush', 'Vossi bop'). Recordant ASAP Rocky (en va exigir la llibertat) per començar i amb 'Shut up', cantat per una concurrència cada cop més entregada, quan va acabar l'anglès va demostrar amb solvència per què ha passat de tercera espasa a cap de cartell en dos anys. El pas següent? La dominació mundial.

L'altre membre d'honor de l'Olimp de la nit tenia dos candidats amb coincidència d'horari: els històrics Underworld, que hi venien a presentar el projecte 'Drift songs', i el raper Vince Staples. La tria entre l'un o l'altre era una batalla entre el ball èpic britànic i el sempre excitant xou del segon, que encara no havia ensenyat a Barcelona el breu i incendiari 'FM!' Abans que Staples continués tenyint la nit de música negra, Jarreau Vandal va fer una sessió al SonarPub digna de recordar. Per explosiva i eclèctica, fent saltirons de soul, latin, 'reggaeton', rap i techno en una hora frenètica. Hi van sonar Marvin Gaye, J Balvin, Jay Z, Daft Punk i Rage Against the Machine. Sí, algú va punxar la veu de Zack de la Rocha a la Fira.

Rap de nova escola
El raper Comptom (barri de Los Angeles origen de NWA i del seu amic Kendrick Lamar) continua sense perdre la capacitat de sorprendre i trencar tots els tòpics de la nova escola de rap. Si un purista dels cinc elements del hip-hop el veiés sortir a l'escenari sense ni tan sols un discjòquei es posaria les mans al cap, però Staples és un renovador que entra i surt dels marges sense problema. Un espectacle en què ell es posa en el lloc d'un canal més de televisió i ens diu quan i com s'ha d'aplaudir, amb gairebé tot pregravat tret de les rimes que escup com un kalàixnikov roent.

Un concert de cançons curtes i mirades desafiants que qüestiona el modelatge i sap trobar aliats: una munió de nois sense samarreta, amb una ronyonera creuada a l'esquena i fumant porros gegants. Com va passar al Primavera Sound de l'any passat, Staples fa miques els esquemes tot i tendir a la repetició.

Quan la matinada ja quedava com un refugi només per a valents, començaven dues sessions ideals per acabar d'estripar 'sneakers', la del 'house' purista i juganer que mira de reüll el 'dupstep' dels Disclosure en la seva versió punxadiscos i l'electrònica orgànica i viatgera de Four Tet, acabant de punxar quan el sol començava a cridar a la concurrència que ja era hora que prengués el relleu.

Més continguts de