Sorpresa xinesa al Festival de Sant Sebastià

Sant SebastiàSorpresa al Festival de Sant Sebastià. Una pel·lícula xinesa que havia passat sense pena ni glòria per la competició, 'I am not Madame Bovary', s'ha endut inesperadament la Concha d'Or a la millor pel·lícula i la Concha de Plata a la millor actriu. Èxit absolut per a un melodrama en clau de sàtira sobre una dona embarcada en una extravagant croada per demostrar que el seu divorci va ser fals, un engany perquè l'empresa els donés un pis però que el seu marit va aprofitar per abandonar-la. A partir d'aquesta queixa delirant, que passa de mandatari en mandatari fins a arribar a les altes autoritats del partit, el film ofereix una mirada àcida sobre un sistema polític i judicial corrupte en què regna un egoisme que contamina i embruteix tota la societat. La referència a Flaubert, per cert, és exclusiva del títol internacional: en l'original s'esmenta un personatge del folklore xinès que algun distribuïdor va trobar pertinent d'occidentalitzar.

Els apunts crítics d''I am not Madame Bovary' tenen un significat especial perquè el director Feng Xiaogang, un dels més populars a la xina ('Aftershock' va ser el primer 'blockbuster' autòcton), no havia alçat mai la veu contra el règim, però sobretot per la presència com a protagonista de Fan Binbing, la diva més famosa de la Xina i la quarta actriu més ben pagada del planeta. Els premis podrien ajudar a fer que finalment s'estreni al seu país una pel·lícula que encara no té garantit passar la censura i, de retruc, també servirien de projecció internacional per al Festival de Sant Sebastià, que en aquesta edició s'ha vist més eclipsat que mai per l'ombra dels festivals de Venècia i Toronto.

Dit això, la tendència al fulletó histriònic de la cinta i l'arbitrària decisió de enquadrar la imatge en formats inusuals –ara circular, ara rectangular– fan difícil de justificar el veredicte del jurat presidit per Billie August, que ha tingut força més vista atorgant la Concha de Plata al millor director al coreà Hong Sang-soo per la seva nova filigrana cinèfila, 'Yourself and yours', tot i ignorar l'altra gran obra que concorria a la competició, el 'Nocturama', de Bertrand Bonello.

Les mil cares d'Eduard Fernández

La gran notícia per al cinema català és la Concha de Plata per a Eduard Fernández pel seu paper de Fernando Paesa a 'El hombre de las mil caras', d'Alberto Rodríguez. El Paesa de Fernández és fascinant però també pròxim, un pou de secrets i agendes ocultes que només resulta empàtic gràcies al treball equilibrat de l'actor, en un registre que no li hem vist gaire sovint. "És un dels dies més feliços de la meva vida", ha dit.

Per al cinema espanyol, la notícia és el premi per al guió del 'thriller' 'Que Dios nos perdone' de Rodrigo Sorogoyen, amb Roberto Álamo i Antonio de la Torre rere la pista d'un assassí en sèrie de iaies.

Uns altres premis del palmarès oficial són l'especial del jurat 'ex aequo' per a la sueca 'The giant' de Johannes Nyholm i 'El invierno' de l'argentí Emiliano Torres, i el de fotografia per a Ramiro Civita per també 'El invierno'. Però un dels grans favorits, l'estimulant 'opera prima' anglesa 'Lady Macbeth', s'ha hagut de conformar amb el Fipresci de la crítica.

En les seccions paral·leles, el premi de Zabaltegui ha estat per al documental més elogiat del festival, 'Eat that question', centrat en l'habilitat dialèctica que el músic Frank Zappa exhibia en les seves entrevistes. Pel que fa a la secció Perlas, el previsible premi del públic ha sigut per a l'última Palma d'Or, 'I, Daniel Blake', de Ken Loach.