"Spielberg no va alterar la visió de Kubrick a 'A.I.: Intel·ligència artificial'"
Jan Harlan, productor executiu d''A.I.: Intel·ligència artificial', va afirmar ahir a Sitges que els elements més emotius de la pel·lícula ja eren al projecte inicial de Kubrick
SitgesArran de l'elecció d'Eva com a pel·lícula inaugural del 44è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, la intel·ligència artificial és la imatge del festival d'aquest any i un dels fils conductors de Sitges 2012. És per això que en la primera jornada del festival es va projectar A.I.: Intel·ligència artificial (2001), cinta de Steven Spielberg a partir d'un projecte de Stanley Kubrick, que narra la peripècia d'un nen robot als albors de la fi de la humanitat.
Van ser a Sitges per presentar la pel·lícula i per contestar les preguntes dels assistents Jan Harlan, productor executiu de la pel·licula (i de diverses de les cintes de Kubrick), i Chris Baker, que va desenvolupar el concepte visual de la cinta amb el director de 2001: una odissea de l'espai. I tots dos van desmentir el tòpic que Steven Spielberg va alterar la visió original de Kubrick per al projecte.
"Kubrick es va enamorar de la història", a partir d'un relat de Brian Aldiss, explicava ahir a Sitges Harlan, "i hi va treballar deu anys. Va arribar a fer un guió, i fins i tot va intentar crear nen robot –que va ser un fracàs, esclar. Però va pensar que Spielberg seria el director ideal per dur a terme el projecte pel fet que la cinta requeria efectes especials. El va trucar i li va dir que tenia un gran projecte que volia que dirigís".
"Molts dels elements de la pel·lícula que la gent diu que son spielbergians ja eren al guio original de Kubrick, l'osset de peluix, la fada, el pastís d'aniversari", li donava la raó Chris Baker. "Hi ha molta gent que creu que és una pel·lícula sentimental, però la pel·lícula és sobre la fi de la humanitat i sobre com els robots hereten el món".
Sí que van concedir, però, que a A.I.: Intel·ligència artificial li mancava l'ambigüitat habitual als films de Kubrick, una qualitat que el cinema de Spielberg no busca. "A Kubrick li encantava ser ambigu", reconeixia Harlan. "Una de les seves frases favorites era: 'Mai expliquis una cosa que ni tu mateix entens'. Per ell era important deixar que el públic arribés a les seves pròpies conclusions. Moltes vegades li preguntaven què volia dir el final de 2001, i a ell no li agradava perquè per ell era obvi. No li agradava explicar la seva obra, per això va deixar de parlar amb la premsa en els últims anys de la seva carrera".
Steven Spielberg va gravar una presentació per a la projecció de la pel·lícula a Sitges en què lamentava no haver pogut estrenar la pel·lícula fins després de la mort de Kubrick. "Va ser un plaer honorar el meu amic Stanley després de mort", va dir.
L'Edifici Miramar de Sitges acull des d'avui l'exposició gratuïta Artificial Intelligence: Dissenyant el futur, una mostra de part dels treballs que Chris Baker va crear amb Kubrick durant els anys en què es va gestar el projecte d’A.I.. Aquests esbossos van ser la base de la feina del director artístic Rick Carter, del creador d'efectes visuals Dennis Muren i del mateix Steven Spielberg a l'hora de concebre la versió cinematogràfica final de la història.
