Cultura 07/06/2015

Es reedita 'Sticky Fingers' dels Rolling Stones amb la portada censurada a Espanya

El disc contindrà la portada original –amb la famosa bragueta de Wharhol– i la que va autoritzar la censura franquista: uns dits en un pot de melassa

Efe
2 min
'Sticky fingers', versió original

MadridEl dimarts 9 de juny, els fans dels Rolling Stones tindran una doble alegria: 'ses satàniques majestats' reediten un dels seus millors àlbums, 'Sticky fingers' (1971), i amb doble portada, l'original –amb la famosa bragueta de Wharhol– i la que va autoritzar la censura franquista: uns dits en un pot de melassa.

La discogràfica Universal Music posarà a la venda a l'estat aquest àlbum en forma de doble vinil que inclou una nova edició remasteritzada dels deu temes originals del disc, a més de material inèdit, fotos, postals i algunes joies irrepetibles, com una versió acústica de 'Wild Horses' (que van estrenar a l'abril), una altra de 'Brown Sugar' amb Eric Clapton a la guitarra; enregistraments d'estudi inèdites de 'Bitch', 'Can't you hear me knocking' i 'Dead Flowers', o el CD extra amb cinc temes del concert que van oferir al Roundhouse de Londres el 1971, 'Honky tonk women' i 'Midnight rambler' entre ells.

'Sticky Fingers' respectava els sons clàssics de la banda, rock, country, blues i rhythm and blues, però les lletres van donar la campanada per la seva decidida defensa del sexe interracial i, sobretot, de les drogues. El disc va marcar també una fita per la seva portada, dissenyada per l'artista nord-americà Andy Warhol, trencadora tant pel motiu –una entrecuix masculí– com per la innovació d'incloure una cremallera real al cartonatge exterior, que va caldre treure perquè feia malbé el vinil.

Se suposa que el model que va servir per a la foto dels texans va ser l'habitual d'Andy Warhol, Joe Dallesandro, però hi va haver elucubracions per a tots els gustos, encara que algunes, com que es tractava de l'entrecuix del mateix Jagger, van ser desmentides.

En aquesta portada va aparèixer per primera vegada el logotip de la llengua i els llavis vermells dissenyat per l'anglès John Pasche, el símbol de la banda britànica, que va ser precisament qui va dissenyar la portada alternativa que va arribar a Espanya.

Perquè a l'estat, tanta provocació no va arribar impune. El 1971 la portada original del LP va ser considerada obscena i provocativa, i va ser censurada. L'administració va dir llavors que la caràtula era "ofensiva per a l'Església Catòlica d'Espanya", per la qual cosa es va decidir comercialitzar aquell disc amb una portada menys sexi però molt més inquietant: tres dits d'una mà femenina sortint d'un pot d'un líquid llefiscós –potser per evitar que la traducció del títol del disc, "dits enganxosos", anés més enllà de la melmelada–. Tanmateix, es va mantenir dins del disc una segona fotografia d'un home en calçotets. Hi va haver una altra censura: el títol del tema 'Sister Morphine' va ser substituït per l'expressió anglesa 'Let It Rock'.

stats