Cultura 28/05/2011

Els Suicide honoren la vigència del seu passat

X.c.
2 min
Martin Rev i Alan Vega van demostrar que quan la matèria primera és excel·lent, no importa l'edat.

Dijous, després que Nick Cave posés molta gent d'acord sobre la força escènica del grup Grinderman, el públic del Primavera es va dispersar pel recinte intentant omplir les hores fins al concert de The Flaming Lips i mirant d'aconseguir alguna beguda un cop restituït el funcionament de les barres. L'oferta musical era variada, i l'elecció no sempre era fàcil.

Una opció era retrobar-se amb Suicide. Tots els que ho van fer podran explicar que han vist una de les actuacions més memorables del festival. Alan Vega i Martin Rev van arribar al Primavera amb una missió: reproduir en directe el primer àlbum de Suicide, publicat el 1977. Van fer exactament això: interpretar en el mateix ordre que en el disc les set cançons, des de la hipnòtica Ghost rider a l'encara més hipnòtica Che . Però va ser molt més que això. Malgrat l'edat -Vega farà 73 anys al juny-, la manera com van afrontar la recuperació del disc va demostrar la vigència de l'invent: fer rock'n'roll només amb la veu d'un Vega que tan aviat semblava Roy Orbison com Yoko Ono, i amb el sintetitzador de Rev, un home capaç de castigar les tecles a cops de puny. Especialment impactant va ser l'execució de Frankie Teardrop , que Vega va rematar colpejant-se el pit amb el micro. El guió previst només se'l van saltar al bis, quan van atacar una pletòrica Keep your dreams .

Les bruixes de Michigan

Si negre era el vestuari dels Suicide, negra és l'ànima de Salem. La banda de Michigan apareixia en el full de ruta dels melòmans acostumats a llegir la lletra petita. A estones van justificar l'expectació, sobretot quan les atmosferes gòtiques reforçaven un rap infernal. Però en altres moments el projecte de John Holland es perdia en la banalitat de voler semblar Animal Collective i acabar més a prop de Vangelis.

stats