La notícia va commocionar el món del còmic ara no fa ni un any: l'editorial D.C., que publica, entre d'altres, les aventures de Superman i Batman des de fa més de 70 anys, havia decidit començar de zero i engegar 52 noves sèries des del número 1. Això significava posar fi a la numeració de capçaleres tan importants com Action Comics i Detective Comics , autèntics mites del còmic nord-americà amb més de 800 números al darrere.
No costa gaire imaginar-se el perquè d'aquest esdeveniment editorial: captar noves generacions de lectors. "És una tendència que es dóna en tota la indústria de l'entreteniment", opina Francisco Calderón, director editorial del jove segell català El Catálogo del Comic, que tot just ha començat a publicar algunes d'aquestes sèries. "Fins i tot el cinema reinicia franquícies populars com la de Batman després d'unes quantes pel·lícules. En el cas del còmic, enfrontar-se a una col·lecció que porta centenars de números espanta una mica als nous lectors".
L'operació ha batut rècords als Estats Units, on l'editorial va vendre més de 6 milions de còmics en només sis setmanes. El primer número de La liga de justicia , el dream team superheroic de D.C., va esgotar la primera edició en només 24 hores, va arribar als 400.000 exemplars i es va convertir en el còmic més venut del 2011 al país.
Un Superman indignat
Però més enllà de la numeració, com ha afectat tot això els personatges? "Primer de tot s'ha respectat molt la icona. No tindria cap sentit canviar l'origen dels personatges i que ara Superman no fos un refugiat del planeta Krypton sinó que l'hagués mossegat un pardal radioactiu", bromeja Calderón.
El que sí que s'ha fet és adaptar els personatges a l'època: el nou Superman de la sèrie Action Comics és un jove de 22 anys que duu samarreta de màniga curta, texans i botes. I no és tant un defensor de l' status quo com un campió del poble que ajuda els més necessitats, una mica a l'estil del Superman que va crear Jerry Siegel als anys 30. La conseqüència és que ara l'heroi és un fora de la llei enfrontat al govern dels Estats Units. "Avui dia tots som més cínics que abans i confiem menys en els nostres líders electes que quan Superman era un boy scout ", indica el prestigiós guionista anglès Grant Morrison, responsable màxim d'aquest nou Superman indignat.
Primer de tot, bones històries
Cal dir que no és la primera vegada que D.C. fa un rentat de cara als seus tòtems. Als anys 80, la sèrie Crisi a les terres infinites ja va redefinir de cap a peus els orígens dels personatges, alterant la cronologia i desempallegant-se de bona part del passat oficial de l'univers D.C. "Aquesta és una reinvenció més radical -diu Calderón-, que marca un punt i a part de personatges com Superman i Flash. Però el més important és que al darrere hi ha un gran equip de guionistes capitanejats per Geoff Jones -l'arquitecte en cap d'aquesta renovació- que, per damunt de tot, volen explicar bones històries i entretenir els lectors". Aquesta sembla la tònica de les sèries del nou univers: més que buscar la transformació xocant i cridanera, la que dóna titulars als diaris, s'ha apostat per actualitzacions lògiques, sense introduir gaires canvis en aquelles col·leccions que travessaven un bon moment creatiu, com ara Batman i Green Lantern . Bones històries d'esperit clàssic i aspecte renovat per mantenir vius uns personatges amb milions de fans al món.
