El Suprem posposa al 25 de novembre la decisió sobre la propietat de les 96 obres de Sixena

Ho debatrà el ple de la sala civil amb tots els magistrats de la sala primera

El Tribunal Suprem ha decidit posposar al 25 de novembre la decisió sobre la propietat de les 96 obres de Sixena, 43 de les quals van arribar a l'Aragó després de l'entrada de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida en aplicació del 155 a Catalunya. Segons informa l'ACN, estava previst que una de les dues sales de justícia que formen la sala primera resolgués els recursos de cassació que van interposar el gener del 2018 el Govern, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Consorci del Museu de Lleida contra la sentència del 30 de novembre del 2017, que va declarar nul·la la venda de les obres de Sixena a la Generalitat. Aquesta sala, però, ha decidit que sigui el ple de la sala civil, amb tots els magistrats de la sala primera, qui ho decideixi.

El Suprem admet a tràmit els recursos contra la sentència que anul·la la venda de les obres de Sixena

La Generalitat, el MNAC i el Museu de Lleida van presentar els recursos de cassació al Suprem contra la sentència de l'Audiència d'Osca del 30 de novembre del 2017, que ratificava la nul·litat de la compravenda de 96 obres d'art del monestir de Sixena entre les monges santjoanistes i el Govern, una resolució dictada en primera instància pel jutjat d'instrucció número 1 d'Osca l'abril del 2015.

Amb aquests recursos, les institucions catalanes reclamen que tornin a Lleida i Barcelona les 96 obres que ara són al monestir de Vilanova de Sixena, 43 de les quals van ser lliurades després de l'entrada de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida en plena aplicació del 155 a Catalunya. Les altres 53 eren al MNAC i van ser lliurades pel conseller Santi Vila.

Es va presentar un sol escrit però amb dos recursos, un de cassació i un altre d'extraordinari per infracció processal. D'aquesta manera, un qüestionava el fons i l'altre la forma de la sentència de l'Audiència d'Osca. Els recursos es fonamentaven en nombrosos motius, entre els quals destacava el fet que s'havia causat indefensió al Consorci per no poder intervenir de bon principi en el procés, ja que les demandes del govern d'Aragó i de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena no s'hi van adreçar.

També s'al·legava que la sentència 6/2012 del Tribunal Constitucional negava que el govern d'Aragó pogués exercir les seves competències en matèria de cultura sobre les 44 peces provinents de Sixena; que la Declaració de Monument Nacional del 1923 del monestir de Sixena no va protegir les esmentades peces i que no calia comunicar ni demanar autorització per adquirir-les al ministeri de Cultura ni al govern d'Aragó, donat que Catalunya ja tenia, el 1983, competències en matèria de cultura.