Surt a la llum una obra inèdita de Puig i Cadafalch a Santpedor

La Torre de l’Aigua abastia d’aigua la finca de la família Llissach

L’arquitecte modernista i polític mataroní Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 - Barcelona, 1956) va deixar un llegat fins ara inèdit a Santpedor, al pla de Bages: la Torre de l’Aigua que s’aixeca al jardí de la torre d’estiueig que va construir la família Llissach a finals del segle XIX a Santpedor. És un edifici cilíndric que fa més d’un segle que forma part del paisatge del poble i que servia per abastir d’aigua la finca, però del que fins ara no se’n coneixia l’autor. La troballa coincideix amb la celebració de l’Any Puig i Cadafalch, que commemora els 150 anys del naixement del conegut arquitecte modernista i l’ha fet la historiadora i arqueòloga Mireia Vila, responsable de l’arxiu municipal de Santpedor. Amb una intensa carrera política, Puig i Cadafalch va ser un dels principals arquitectes de finals del segle XIX i principis del XX a Catalunya. És qui va projectar obres tan reconeixibles com la Casa de les Punxes de Barcelona o la Casa Amatller, un dels grans edificis modernistes del passeig de Gràcia.

La comissària de l’Any Puig i Cadafalch, Mireia Freixa, defensa la importància del descobriment: “Posa en relleu un Puig i Cadafalch que s’interessa per la tècnica, pràcticament és un enginyer, que busca com recol·lectar les aigües i fer-les arribar a tot arreu”. L’arqueòleg i també comissari Eduard Riu-Barrera comenta que la descoberta a Santpedor s’escau amb l’objectiu de l’any commemoratiu, que no és altre que “fer aflorar nou llegat de l’artista”. Freixa i Riu-Barrera coincideixen a apuntar que les troballes són destacables, perquè les primeres dècades del segle XX són una etapa molt desconeguda de l’arquitecte, ja que estava immers en l’agitada vida política de l’època. El 1907 l’arquitecte va ser diputat a Madrid i el 1917 va ser escollit president de la Mancomunitat de Catalunya.

Amb un molí de ramell a la part superior per extreure aigua d’un pou, la Torre de l’Aigua dels Llissach emmagatzemava 8.000 litres per a ús domèstic i els distribuïa pel jardí i l’interior de la casa en un moment en què al poble encara no hi havia aigua corrent. La vila era rica en corrents subterranis que els veïns recollien en pous i fonts. La primera pista de l’atribució de la torre a Puig i Cadafalch va donar-la fa cinc anys l’historiador David Gràcia, que preparava el llibre Un arbre ferm: els nobles Llissach i Catalunya (1213-2013). Mireia Vila va estirar el fil i va acabar trobant a l’Arxiu Nacional de Catalunya els plànols, així com documentació que permet atribuir a Puig i Cadafalch tot un seguit de reformes fetes a l’antiga casa dels Llissach entre el 1910 i el 1917, una finca actualment deshabitada que des dels anys 30 és propietat dels Jorba.

Plànols, factures i cartes

Mireia Vila explica que a l’Arxiu Nacional hi va descobrir fins a 16 plànols de dissenys que va fer l’arquitecte per a Serafina Jover de Llissach, així com factures i correspondència. Segons sosté, les cartes mostren que Serafina Jover i Puig i Cadafalch es tractaven “molt familiarment” i que el mataroní havia visitat en diverses ocasions la casa de Santpedor fins al punt d’esdevenir “l’arquitecte de capçalera” de la família.

La nissaga dels Llissach procedia d’Occitània i va arribar a Santpedor al segle XVI. Descendents d’un llinatge de mercaders, van esdevenir aviat part de la petita noblesa de l’època. El 1880 la mare de Serafina Jover de Llissach va heretar la casa pairal. A Santpedor no només la Torre de l’Aigua és de Puig i Cadafalch, sinó que també ho són diverses intervencions menors i reformes d’inspiració modernista fetes el 1917 a la casa i el jardí. Artistes del seu entorn més immediat com el mosaista Lluís Bru i el forjador Manuel Ballarín van deixar empremta als accessos i interiors de l’immoble amb característiques reixes forjades, pintures i parterres.

Més continguts de